Ja no hi haurà més futbol a Aixovall. De fet, ja no hi haurà camp d’Aixovall. El Govern no arriba a un acord amb els propietaris de la instal·lació, el que comporta que l’estadi desaparegui. Aquest és un problema per al futbol nacional, ja que era un camp amb una alta utilització durant tot l’any, el que significa que totes les hores de funcionament s’hauran de traslladar a altres indrets, amb el perill de saturació que suposa.
 

El conflicte amb els propietaris ve de lluny. Concretament des del 2004, amb el contracte vençut des d’aquella data. La política del Govern des del 2011 pel que fa a la inversió en instal·lacions esportives impulsa la construcció d’aquestes, i l’estalvi que suposa deixar de pagar lloguers, com és actualment el del camp lauredià. A l’octubre del 2015 la negociació finalitzava ja que des de l’exectiu s’entenia que el lloguer que es presentava, a vuit anys, era massa elevat econòmicament. El que es pagava eren 25.000 euros mensuals i s’intentava rebaixar aquesta xifra. D’aquesta manera es tanca definitivament Aixovall, que serà enderrocat per part del Govern, seguint l’acord signat el 1978, que marcava en una clàusula que han de deixar el terreny en estat cultivable, el que suposarà també una despesa. «Temin una estimació de les obres que està en estudi i ja el farem públic quan ho sapiguem, però es tracta d’un cost relativament important», assenyala Jordi Beal, secretari d’estat d’Esports. Bona part anirà a terra, com les graderies, el terreny de joc i alguns murs, i només «hi ha una petita part que no cal tocar».
 

Arribar fins aquest punt «no és la solució més desitjada. Amb un lloguer més baix ho hauríem valorat». Es van mirar alternatives. «Hem intentat reduir els metres quadrats en uns 6.000 però vist l’esforç de la Federació Andorrana de Futbol (FAF) no podíem mantenir un lloguer d’aquestes característiques», el que porta a haver de renunciar a la instal·lació. No arribar a l’acord de la renovació «és un fracàs, però està meditat. Hem fet el més coherent. Ho hem intentat per diferents mitjans però no hem arribat a un acord», indica Beal, conscient de la problemàtica per a la pràctica del futbol, perquè amb totes les llicències existents, «per volum i dimensions sempre ens faltaran camps». El ministre portaveu, Jordi Cinca, també intervenia en l’anunci de la decisió per remarcar que «no era una solució fàcil. Fa anys que lluitàvem per renovar. A l’anterior mandat, al 2011, ja vam abordar aquest tema. Estàvem disposats a invertir perquè la instal·lació estava deteriorada. Però alhora es van impulsar altres camps, com l’Estadi Nacional, Encamp, Ordino i Santa Coloma, i això ajudava. Sabem que els clubs i la federació no es quedaran sense instal·lacions». Una de les alternatives per traslladar tot el volum d’entrenaments i partits és l’Estadi Nacional. L’opció de traslladar-hi partits de la Lliga «es fa difícil per la cohabitació dels dos esports», ja que està reservat per al rugbi.

 

Malestar a la FAF / Des de la FAF es veu amb preocupació el tancament del camp per l’activitat que suportava, tenint en compte que són 106 els equips inscrits a l’ens, a més dels que juguen en competicions a Catalunya, com l’FC Andorra i el seu juvenil, i els conjunts de l’Enfaf en diferents categories tan masculins com femenins. «Perdre un camp és sempre un aspecte negatiu, perquè tenim mancança d’instal·lacions», indica el director tècnic de la FAF, David Rodrigo. La situació actual obligarà a ampliar la utilització del camp d’Alàs, que la temporada passada només va tenir entrenaments d’equips de la Primera Divisió i algun partit quan no es podia arreglar per horaris en altres camps. A curt o mig termini l’ens no veu la possibilitat de poder construir més terrenys de joc.