Fins a la entrada en vigor de l’IRPF la inversió en productes financers venia condicionada fonamentalment per dues variables: la seva rendibilitat nominal i el risc que s’està disposat a assumir per poder obtenir aquesta rendibilitat. La Llei de l’IRPF n’afegeix una altra, la seva fiscalitat, que incideix en la rendibilitat real del producte, la coneguda com rendibilitat financera-fiscal.

Els rendiments generats pels diferents productes financers no tributen de la mateixa forma en l’IRPF, fent que des d’aquest punt de vista uns puguin tenir més atractiu que d’altres.

La Llei de l’IRPF classifica les rendes procedents dels productes financers en (1) rendiments procedents de la cessió a tercers de capitals propis (dipòsits a la vista i termini, productes estructurats, deute públic i deute privat), (2) rendiments procedents de la participació en el patrimoni net d’entitats (dividends), (3) rendes procedents d’operacions de capitalització i de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que no derivin del treball personal, la relació laboral o l’activitat econòmica i (4) guanys i pèrdues de capital (vendes d’accions, vendes de fons d’inversió, vendes de divises o  resultats de contractes derivats).

De cara a determinar la tributació de tot aquest ventall de rendes en l’IRPF podem seguir aquestes grans regles:

1.- Si la renda generada pel producte ha estat sotmesa a tributació fora del Principat d’Andorra a tipus igual o superior al de l’IRPF (10%), aquesta renda no tributa per l’IRPF andorrà. 

2.- Si la renda generada pel producte tributa per l’IRPF s’integrarà en la base de tributació de l’estalvi amb dret a la reducció de fins a 3.000 € i estarà sotmesa al tipus del 10 %.

3.- Els guanys i pèrdues patrimonials obtinguts com a conseqüència de la venda o transmissió d’accions o participacions en organismes d’inversió col·lectiva, andorrans i no andorrans, i de la venda d’accions de societats estan exempts de tributació en l’IRPF, excepte per a determinades participacions superiors al 25 per 100.

4.- Els rendiments procedents de contractes d’assegurances, com per exemple els procedents d’unit linked, tributen en el moment del rescat de l’assegurança, no en el moment del venciment del producte en el que està invertida la prima satisfeta per l’assegurança, diferint el moment de la tributació.

 

Conclusions

Combinant aquestes regles podem extraure les següents conclusions:

Si les nostres rendes financeres anuals estimades són totes de font andorrana i no superen els 3.000 €, no cal donar-hi més voltes sobre la seva tributació en l’IRPF, doncs al ser de font andorrana no hauran suportat cap impost fora d’Andorra i no tributaran per IRPF sigui quina sigui la seva naturalesa. El que sí haurem de fer és aportar a l’entitat financera el model 345 de cara que aquesta no ens practiqui retencions i així estalviar-nos la reclamació de la seva devolució presentant la declaració anual de l’IRPF.

Des d’un punt de vista exclusiu d’IRPF resulta més eficient la inversió en bons i obligacions via un organisme d’inversió col·lectiva que no pas directament en ells, doncs els interessos i les rendes derivats de la venda de bons i d’obligacions estan subjectes a l’IRPF i en canvi les rendes derivades de la transmissió d’organismes d’inversió col·lectiva estan exemptes. En la inversió en accions ja no hi ha tanta diferència, doncs si be els dividends no estan exempts d’IRPF sí ho està el resultat de la seva venda, així com els resultats derivats de la venda d’organismes d’inversió col·lectiva.

Si no ‘necessitem’ disposar dels rendiments financers i el que volem és fer un patrimoni de cara al futur la inversió en organismes d’inversió col·lectiva i en productes d’assegurança pot ser la opció a considerar, doncs aquests productes  ens permeten anar variant el nostre perfil inversor sense tributar o diferint la tributació de les rendes fins al moment de la seva materialització, fet que al ser productes d’acumulació també ajuda a augmentar la rendibilitat financera dels nostres estalvis.