Després de mesos de treball, el Govern té més clar que mai on anirà l’heliport nacional. Serà en el terreny ubicat just al darrere del parc industrial de la Bartra, a l’esquerra de la sortida de la cara encampadana del túnel dels Dos Valires. Allà s’hi ha treballat per tal de veure les opcions i la viabilitat del projecte. Després de les nombroses negatives que s’han rebut en diversos terrenys d’Andorra per part de propietaris privats, ara sí pot haver-hi consens.
 

Fa temps que a la zona encampadana han treballat nombrosos tècnics i fins i tot s’hi han fet estudis sobre el terreny per estudiar les possibilitats per ubicar-hi l’heliport nacional. Ara per ara, el Govern està esperant l’ok per a la viabilitat i ja va informar el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, que és a l’aguait d’un últim informe.
 

Però per arribar a aquest punt s’han passat moltes penúries socials i polítics, perquè quan no era una cosa, era una altra. Ara que és més a prop un acord definitiu, cal recordar tot el recorregut que s’ha hagut de fer per arribar a l’actualitat.

 

PRIMERES REFERÈNCIES
Al desembre del 2008 ja s’hi parla i en el pressupost del 2009 s’hi va incloure una partida. El govern d’Albert Pintat comptava només amb 14 vots al Consell, i aquesta va ser una de les partides sacrificades per obtenir els vots de CDA Segle 21 que li permetria l’aprovació doncs els de Tarrado no estaven d’acord amb els peatges a l’ombra que es volien utilitzar per pagar diferents infraestructures. El PS es va mostrar, durant el debat dels pressupostos, contrari a aquesta esmena que finalment va ser aprovada i va aparcar el projecte.
 

Malgrat la retirada, l’abril del 2009, el ministeri d’Economia aprova «el projecte aeronàutic de l’heliport del Roc del Patapou, de titularitat privada i ús comercial».  Aquesta proposta estava sotmesa a que s’aprovessin els projectes constructius d’edificis o d’instal·lacions, i els derivats de l’estudi d’impacte mediambiental, així com els que reclamessin altres autoritats abans de portar-los a terme. El projecte aeronàutic va ser presentat per la societat Helicòpters del Nord SL. La resolució es va fer el 28 d’abril del 2009, dos dies després de les eleccions generals que van portar a Jaume Bartumeu al Govern.
 

Pocs dies abans, durant la campanya electoral de les generals, el cap de CR, Joan Gabriel, presenta el projecte d’un eix ferroviari Pobla del Segur, Puigcerdà i Tarascó, amb trens llançadora des d’Andorra, pel que la proposta d’heliport quedava descartada. Per contra, Eusebi Nomen, líder d’ApC, va incloure en el seu programa l’heliport, opció que va rebre el suport del candidat d’UNP, Tomàs Pascual. Malgrat tot, al discurs d’investidura del mes de maig, Joan Gabriel incloïa l’heliport com un tema clau en comunicacions. La votació per a cap de Govern però la va guanyar el socialista Jaume Bartumeu. 
 

El projecte no s’abandona i al novembre del 2010 l’aleshores ministre d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Xavier Espot, tracta amb el director de la Missió Operacional Transfronterera, Hans Günther Clev, de la possibilitat d’establir un heliport prop de l’AVE a Lleida.

PROPOSTES DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA
Al juliol del 2011, els empresaris fan arribar al Govern d’Antoni Martí, que havia estat elegit cap de Govern uns mesos abans, una cinquantena de propostes de reactivació econòmica. La CCIS, la CEA i l’EFA també proposen altres projectes. Rescaten la idea d’un casino, el projecte del telecabina del Pic de Carroi, l’heliport, parcs temàtics i un parc tecnològic.
 

Al setembre del mateix any,  Martí presenta unes mesures anticrisi. Una de les propostes és la construcció d’un heliport nacional, l’obra i l’explotació del qual seran assumides per l’empresa que guanyi un concurs públic. Martí ho va presentar com «la tercera porta que ens comunica al món» i que permetrà connectar Andorra amb els aeroports de Barcelona i Tolosa en mitja hora.
 

L’octubre del mateix any el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, va dir que l’heliport nacional podria ser una realitat entre sis mesos i un any i que hi havia quatre empreses interessades. La intenció era tancar el plec de bases a finals d’any per licitar la concessió al gener o febrer del 2012. Un dels factors que es tindria en compte per escollir l’empresa concessionària seria que el terreny sigui pròxim al nucli central. Les enquestes donaven que més d’un 50% de la població estava d’acord en la necessitat d’un heliport.
 

Finalment, el 25 de gener de 2012 el Govern va aprovar les bases per procedir a la licitació. Les ofertes havien de presentar una proposta de terreny i l’explotació i gestió de la infraestructura per un període de 30 anys. Els licitadors, a més, havien de garantir la posada en marxa d’una línia regular a Barcelona en un termini d’un any, i en tres anys posar en marxa també una línia a Tolosa i una altra a l’aeroport de la Seu d’Urgell. En aquell moment, l’heliport podria ser una realitat a la primavera del 2013.
 

CONCESSIÓ I PROBLEMES PER A LA UBICACIÓ AL PATAPOU
Dues empreses es van presentar al concurs públic per a la construcció i gestió de l’heliport. La primera la va presentar la Unió Temporal d’Empreses Heliand–CatHelicòpters i proposava construir la infraestructura al Roc del Patapou d’Andorra la Vella. La segona oferta, presentada per l’UTE formada per Inversions Morsa, Saetde, FrancPort i Heliswiss Iberica, va presentar dues opcions, la primera en un terreny pròxim al vial d’Encamp, i la segona opció sobre els falsos túnels de Ràdio Andorra, que aprofitaria l’edifici per convertir-lo en la terminal.
 

El Govern va decidir adjudicar la construcció a l’empresa que va presentar la proposta al Roc del Patapou i a partir d’aquí es va destapar la caixa dels trons. El mateix dia, el Comú d’Andorra la Vella va anunciar que presentaria un recurs. La cònsol major, Rosa Ferrer, es va manifestar «radicalment en contra», argumentant que «és una zona de risc natural i no edificable contemplada en el pla urbanístic de la parròquia, i no hi ha accés rodat a la zona d’enlairament» –l’enllaç entre la terminal i la pista s’havia de fer a través d’un funicular– cosa que, a parer de Ferrer, dificultava les tasques d’emergència en cas d’algun accident.
 

Gairebé al mateix temps un grup de ciutadans contraris a la ubicació s’uneixen en una plataforma ciutadana per informar sobre els inconvenients d’aquesta ubicació i plantejar les accions a emprendre per aturar el projecte. Una enquesta realitzada al mes de juliol destaca que el 65,5% dels ciutadans enquestats d’Andorra la Vella estava en contra de l’heliport al Patapou i el puntuen amb només un 2,96 sobre 10.
 

A conseqüència de les queixes el Govern ajorna la signatura del contracte a l’espera d’un nou informe d’experts del govern francès mentre un total d’onze excònsols de la parròquia signen en contra de la proposta.
 

Al mes d’octubre següent, la Plataforma i el Comú presenten les demandes judicials contra l’heliport al Roc de Patapou, al temps, i durant la celebració de la Fira d’Andorra se  superen les 3.000 signatures contràries al projecte. El 4 de desembre del 2012 l’Executiu pren la decisió de revocar l’adjudicació argumentant que l’informe del Govern francès posa de manifest complicacions de cara a fer els vols instrumentals previstos per d’aquí a cinc anys. 
 

LA COMELLA TAMBÉ EL REBUTJA
A partir del febrer del 2013 el Govern reprèn el projecte de l’heliport demanant als comuns que proposin terrenys. Els  representants de Canillo, Ordino i la Massana responen que no tenen terrenys adequats.
 

El Comú d’Andorra la Vella proposa ubicar-lo al costat del ‘mirador’ de la Comella. Com era d’esperar,en aquesta ocasió són els veïns de les urbanitzacions properes els que es mobilitzen per crear una plataforma contra l’heliport i pengen una pancarta visible des de tota la vall central. Aquesta oposició fa que s’aturi el projecte i el canvi de cònsols en les eleccions del desembre de 2015 el descarta definitivament.

Des d’aquest moment s’obre un període d’incertesa, si més no pel que transcendeix a la informació pública i es descarta «per temes d’alçada i d’accés» un terreny de FEDA a Engolasters el passat mes de febrer.

Entre mig, i gairebé per sorpresa surt una opció a Llumeneres, a Sant Julià, on un privat vol instal·lar-hi un heliport, però l’opció també es rebutjada ràpidament per veïns i autoritats comunals.

 

AL COSTAT DE FEDA, DARRERA OPCIÓ?
El passat mes d’abril es proposa un terreny al costat de FEDA i segons sembla podria ser l’opció finalment triada. El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va dir en aquell moment que «aquest és l’últim pla que té el Govern» i que si no prospera en aquesta ubicació «difícilment pot prosperar en un altre indret», perquè voldrà dir que «la voluntat de tot el poble és que no hi hagi un heliport». Per la seva part, el cònsol d’Encamp, Jordi Torres, manifesta que «si tècnicament el projecte no afecta els sobrevols» el Comú no s’oposarà a la infraestructura. Torres va assenyalar que la proposta d’ubicació feta pel Govern es troba en «zona industrial, i que per tant les urbanitzacions es troben allunyades». 
 

De moment però el pressupost destinat enguany a l’heliport ja no existeix i l’Executiu ha fet una transferència de crèdit d’aquesta partida per cobrir el sobrecost de l’Estació Nacional d’Autobusos. I mentrestant, esperen també l’últim informe per saber si ara sí, o encara no.