PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Els mecanismes per evitar la doble imposició

Hi ha uns conceptes fiscals que estan esdevenint ‘populars’ i amb els que hem de familiaritzar-nos

Per RAMON CHESE

Amb l’entrada en vigor de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) hi ha tota una sèrie de conceptes fiscals que estan esdevenint ‘populars’ i amb els que hem de familiaritzar-nos. Un d’ells és: els mecanismes per evitar la doble imposició.
 
Els mecanismes per evitar la doble imposició són eines tributàries que el que busquen és corregir disfuncionalitats impositives que porten a que una mateixa renda estigui gravada per dos impostos sobre la renda, siguin d’un mateix país –doble imposició interna-, com pot ser un benefici empresarial que es troba sotmès a tributació en seu de la societat que genera el benefici i alhora en seu del soci quan rep aquest mateix benefici via dividend; o siguin de dos països –doble imposició internacional-, com pot ser el cas de les rendes generades en un país (país font) diferent del país de residència fiscal del perceptor d’aquestes (país de destí) i que es troben gravades en el país font per un impost sobre la renda de residents i en el país de destí per l’impost sobre la renda local.
 
En funció de la seva manera d’operar, els mecanismes per a evitar la doble imposició, tant interns com internacionals, es classifiquen en dos grans grups: d’exempció i de deducció. 
 
Els primers el que fan és declarar exempta de tributació, totalment o parcialment, una renda que ja ha tributat anteriorment. Així, per exemple, s’estableix que el dividend rebut pel soci està exempt de tributació en el seu IRPF si el benefici empresarial distribuït via el dividend ja va tributar.
 
El que fan els segons és permetre deduir de l’impost a pagar tot o part de l’impost amb el que la renda inicialment ha estat gravada, aquest cas seria, per exemple, el supòsit d’un dividend de font estrangera gravat en el país d’origen i que el que fa la norma d’IRPF del país de residència del seu perceptor és permetre deduir de l’IRPF a pagar sobre aquest dividend tot o part de l’impost pagat en el país font sobre el mateix dividend.
 
I què preveu la normativa reguladora del nostre IRPF? Doncs recull tots dos mecanismes, establint un o altre segons el tipus de renda.
Així, per evitar la doble imposició interna, preveu el mecanisme de l’exempció tot declarant exempts d’IRPF els dividends de font andorrana repartits per societats i organismes d’inversió col·lectiva que estiguin sotmesos a l’impost sobre societats andorrà.
 
D’altra banda, també preveu el mecanisme de la deducció en el supòsit de rendes del capital immobiliari que provenen del lloguer en permetre deduir de l’IRPF a pagar l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris, i també, al permetre deduir l’impost comunal sobre la radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals en el supòsit de rendes d’activitats econòmiques obtingudes per empresaris individuals i professionals. 
 
Pel que fa a la doble imposició internacional, aquesta preveu un mecanisme de deducció, establint la deducció de l’IRPF andorrà de l’impost anàleg a l’IRPF o impost sobre no residents satisfet en el país font, això sí, amb caràcter limitat, de manera que l’impost a deduir no pot ser en cap cas superior a l’IRPF. Això comporta que si la renda de font estrangera ha estat sotmesa a tributació en el país font a un tipus inferior al del nostre IRPF, quan es liquidi l’IRPF haurem de completar la tributació fins al que resulti segons l’IRPF. Pel contrari, si la renda de font estrangera ha estat sotmesa a tributació per un import superior al que resulta de l’aplicació de l’IRPF no haurem de tributar res per l’IRPF, però tampoc tindrem dret a cap devolució de la diferència entre l’import pagat en el país font i el que resulta de l’aplicació de l’IRPF. És a dir, que si una renda de font estrangera ha estat imposada en origen al tipus del 17%, aquest serà el seu tipus de tributació, doncs en cap cas podrem recuperar l’excés sobre l’IRPF, que recordem té un tipus nominal del 10%.
 
Finalment, indicar que la normativa de l’IRPF estableix també tota una sèrie de regles addicionals per evitar que les rendes de font estrangera que hagin suportat un impost en el país font superior a l’IRPF generin costos fiscals indirectes de gestió derivats d’haver de sol·licitar i tramitar devolucions d’IRPF. Així, s’estableix la no retenció a compte sobre els rendiments de capital mobiliari de font no andorrana que hagin suportat un impost en origen superior al 10 per 100 (tipus nominal de l’IRPF i tipus de retenció) i que, per tant, no tributen efectivament a Andorra i respecte dels que no tindria cap sentit, a banda del merament recaptatori temporal, retenir a compte l’IRPF per després haver-lo de retornar.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT