PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

Quintana: «Han estat 30 anys d’apoteosi i grans fites»

Sopa de Cabra actua aquesta nit a Sant Julià en el marc de la Festa Major

Per EL PERIÒDIC

Imatge promocional del grup, amb els seus integrants que avui seran a Sant Julià de Lòria.
Imatge promocional del grup, amb els seus integrants que avui seran a Sant Julià de Lòria. | EFE
Sant Julià de Lòria acull avui el concert de Sopa de Cabra (00.00h, després del castell de focs), en un ambient de ganes reals per poder veure en directe un dels grups històrics del rock. Aquesta serà una de les primeres cites dels catalans, per després tenir un calendari ple aquest agost: Porreres (Mallorca, dia 12), el festival Cap Roig de Calella de Palafrugell (dia 16), i en la tardor actuaran en auditoris i teatres de Manresa, Sant Cugat del Vallès, Granollers o Reus, així com Londres –14 d’octubre–, Madrid –27 de octubre, Joy Eslava– i Barcelona –Razzmatazz, 21 d’octubre i l’Auditori, 13 de noviembre.
 
Sopa de Cabra celebra els seus 30 anys a la música després de deu anys de silenci que van culminar en 2011 amb uns pocs concerts per commemorar el seu 25è aniversari, i després que l’any passat tornessin a la carretera i oferissin quatre recitals previs a l’aparició de ‘Cercles’, el seu nou disc després de 14 anys d’absència discogràfica.
 
El grup gironí està integrat pels fundadors Gerard Quintana –veu–, Josep Thió –guitarra rítmica i cors–, Francesc ‘Cuco’ Lisicic –baix– i Pep Bosch –batería–, a més de Jaume ‘Pek’ Soler –guitarra solista– i Ricard Sohn –teclats.
 
Per a Quintana, tornar-se a reunir després d’haver-se separat és «l’etapa més plaent i gratificant» de la seva trajectòria, després de «30 anys d’apoteosi i de grans fites» que no van ser «assaborits com ara», amb aquests concerts «amb producció i disseny de l’espectacle propis».
 
I amb un efecte perquè «el temps llima els egos i fas més equip i treballes per un objectiu comú», i per això l’actual gira és «positiva», a més que ara toquen més a València o les Balears al no estar lligats «al circuit de festa major», com abans, quan «no acabaves de fer bolos com els que feien els grups estrangers que t’agradaven». Així, per celebrar els 25 anys ja van començar amb aquesta política i aquest «repte» de dir ‘no’ a moltes propostes per la seva voluntat de fer concerts «on poder desplegar un espectacle visual que requereix un muntatge que no entra al circuit de festa més gran». Això suposa que els seus concerts són «de pagament», excepte el de Sant Julià d’avui. 
 
Un nou punt de sortida / Per a Gerard Quintana, «en certa manera sí» que han tancat ara el cercle, encara que «mai saps en quin punt estàs del camí», afegeix, i d’aquí el títol de l’àlbum, que implica «un punt de sortida de nou», però «amb menys llast» i «més perspectiva», no en va ara «cada concert és com un menjar que trigues dies a elaborar».
Quintana, que nega que es penedeixin d’alguna decisió presa fa anys, sí que admet que «amb els anys aprens a veure’t a tu com l’altre», ja que «tots som fruit dels errors i els encerts, cosa que no sabràs fins la teva mort».
 
«Hi ha decisions que et resten econòmicament però et reforcen per dins. Més que de decisions, potser sí que ens penedim d’algunes actituds. Amb els anys, les relativitzes molt i aprens a no prendre decisions en funció del que pateixes», explica respecte a quan el grup es va dissoldre per les diferències entre ell i Josep Thió, o entre els dos i l’antic guitarra solista, el traspassat Joan ‘Ninyin’ Cardona.
 
I és que «la maduresa» llima les diferències i la responsabilitat «s’ha de repartir, i ara cadascú sap el seu paper i tots són importants», afegeix Quintana.
«La maduresa ajuda a relativitzar i a saber que tots poden fallar. La joventut et fa sentir-te immortal. Ara veus que ets petit i tens més empatia», apunta Quintana, que recorda que amb la seva tornada als escenaris van comprovar amb alegria que «hi havia moltes cançons nostres en la memòria de la gent».
 
Però volien ser present, no només passat, i intenten ara «fer-ho millor del que ho havíem fet», i aquest és «l’esperit del disc i del directe».«En tornar no sabíem si estaríem a l’altura. Ara tenim la sensació que ho fem millor que quan ho vam deixar i que no hi ha tanta energia descontrolada», relata Quintana, joiós de veure en els seus concerts a «tres o quatre generacions» .
 
Ara substitueixen la satisfacció personal per «un resultat en grup». I els fa una mica diferents. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT