PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Stop Violències reivindica el Conveni d’Istanbul que protegeix les dones

L’entitat adverteix que hi ha desconeixement del text que va entrar en vigor l’agost del 2014

Per Esther Jover Martin

Una dona que ha denunciat ser víctima de violència masclista.
Una dona que ha denunciat ser víctima de violència masclista. | Tony Lara
Ja fa dos anys que a Andorra va entrar en vigor el Conveni d’Istanbul, de l’11 de maig del 2011, el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència envers la dona i la violència domèstica. El Conveni d’Istanbul s’aplica al Principat des de l’1 d’agost del 2014, i uns mesos després, el Consell General va aprovar la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica. El text reconeix la violència contra la dona com «una violació dels drets humans i com una forma de discriminació», per tant, els Estats que no responguin de manera adequada a aquest tipus de violència en són responsables. 
 
L’associació Stop Violències reclama que el contingut del Conveni d’Istanbul s’ha de difondre perquè les dones del país coneguin els seus drets. «Volem que la ciutadania conegui el Conveni perquè parla de drets, i l’incompliment és molt greu, té conseqüències a nivell europeu», subratlla la presidenta de l’entitat, Vanessa M. Cortés. «Celebro enormement que s’hagi firmat perquè és un molt bon conveni, i si s’ha firmat és perquè s’assumeix que tenim problemes als quals es vol posar solució», afegeix Cortés.
 
Tot i que la presidenta de l’entitat sap que «des de l’Administració hi ha voluntat per a que es desplegui el Conveni», exigeix que se’n faci difusió –«s’ha d’informar la ciutadania»– i, sobretot, que es comenci a aplicar. «Amb la ratificació del Conveni, Andorra està reconeixent la discriminació de la dona i que l’Estat respon a la vulneració dels drets de la dona, que són drets humans. Les dones han de saber que no estan desprotegides», insisteix.
 
Cortés apel·la a totes les dones que pateixen violència o a les quals se’ls ha vulnerat els seus drets perquè contactin l’associació: «Fem una crida perquè ens contactin, perquè farem de pont amb l’Administració, respectant la seva confidencialitat». A més, la presidenta, psicòloga social especialista en violència masclista, reivindica que «volem que les dones parlin, que perdin la por, perquè les associacions ens puguem moure i contactar amb els ministeris corresponents». Cortés repeteix que sap que hi ha «voluntat» des de l’Administració, però «s’ha de dir». 
 
ATENCIÓ 24 HORES / Entre les obligacions que es desprenen del Conveni d’Istanbul, hi ha la d’establir un telèfon que atengui les 24 hores les víctimes de violència masclista. L’article 24 del Conveni d’Istanbul determina que s’han de prendre «les mesures legislatives o altres que siguin necessàries per establir a escala nacional unes guàrdies telefòniques gratuïtes, accessibles les 24 hores, els set dies de la setmana, per proporcionar a les persones que truquen, de manera confidencial o respectant el seu anonimat, consells relatius a tots els tipus de violència coberts per l’àmbit d’aplicació d’aquest Conveni». 
 
A Andorra existeix el telèfon 181, però Cortés lamenta que no és un servei que proporciona atenció especialitzada les 24 hores, els 365 dies. 
 
«A Barcelona, les persones que atenen el telèfon 24 hores són professionals de la psicologia o del treball social, especialitzat en violència masclista, que si detecten perill imminent avisa la Policia i manté la dona al telèfon per no perdre’n el contacte», diu Cortés, que aspira a què Andorra tingui un servei similar. 

Alguns dels articles que recull el text del Consell d’Europa/ El text exigeix «recollir les dades estadístiques detallades pertinents, a intervals regulars, sobre els afers relatius a tots els tipus de violència coberts per l’àmbit d’aplicació del Conveni».
 
El Conveni també diu que «les parts prenen les mesures legislatives o altres que siguin necessàries per permetre la creació de refugis apropiats, fàcilment accessibles i en nombre suficient, per oferir allotjaments segurs per a les víctimes, en particular les dones i els seus fills, i per ajudar-les de manera proactiva».
 
La norma internacional vetlla especialment per la protecció de la infància: « (...) En l’oferta de serveis de protecció i suport a les víctimes, es tinguin degudament en compte els drets i les necessitats dels infants testimonis de tots els tipus de violència coberts per l’àmbit d’aplicació del Conveni. Les mesures preses de conformitat amb aquest article inclouen consells psicosocials adaptats a l’edat dels infants testimonis de tots els tipus de violència coberts per l’àmbit d’aplicació del Conveni i tenen degudament en compte l’interès superior de l’infant».
 
El text europeu estableix que «les parts prenen les mesures legislatives o altres que siguin necessàries perquè, en el moment de la determinació dels drets de custòdia i visita relatius als fills, es tinguin en compte els incidents de violència coberts per l’àmbit d’aplicació del Conveni. Les parts prenen les mesures legislatives o altres que siguin necessàries perquè l’exercici de qualsevol dret de visita o de custòdia no comprometi els drets i la seguretat de la víctima o dels fills».

Comenta aquest article

PUBLICITAT