Dels quatre andorrans que es troben a Rio de Janeiro, dos ja han competit. Era el seu debut, com la totalitat dels esportistes del Principat en aquesta edició, i no van arribar a les marques que són més habituals en ells. Esther Barrugués va concloure última, mentre que Pol Arias va ser penúltim.
 

La primera en competir era Barrugués. Participava en la prova on es repartien les primeres medalles d’aquesta edició dels Jocs, la carrabina 10 metres femení. L’andorrana va concloure a l’última posició, la 51a, amb una puntuació de 396,9, després de realitzar tirades de 99,7, 97,2, 101,6 i 98,4. El primer or de Rio de Janeiro se’l va pensar l’estatudinenca Virgnia Thrasher,de només dinou anys, que va completar la final amb 208,0, el que significa un nou rècord olímpic. Va estar acompanyada al podi per dues tiradores xineses. Li Du va ser segona amb 207,0 i Siling Yi tercera amb 185,4. 
 

El segon en participar al Brasil va ser Pol Arias. Ho feia als 400 metres lliures. Competia a la primera sèrie, on només eren tres nedadors. L’andorrà finalitzava segon amb un crono de 4.08,20 minuts, molt lluny de la seva millor marca en la distància. El va superar Geoffrey Butler, de les illes Caiman (4.03,77). Molt lluny va quedar el paquistanès Haris Bandey (4.31,90). De fet, aquest va ser l’únic nedador de totes les sèries que va acabar per darrera d’Arias, que va signar la 49a posició. La medalla d’or va ser per a l’australià Mack Hortoin, amb un registre a la final de 3.41,55. La plata se la penjava el xinès Yang Sun (3.41,68) i el bronze l’italià Gabriele Detti (3.43,49).
 

Diploma per a Purito/ En la seva última carrera abans de retirar-se, sinó canvia de decisió i encara pren part en alguna prova abans de penjar la bicicleta, Joquim Purito Rodríguez va finalitzar la cursa de ruta a la cinquena posició, obtenint el diploma olímpic. Al final, va quedar-se sense opcions de penjar-se una medalla, que era la il·lusió que tenia el resident català per posar punt i final a la seva carrera.
 

La cursa va ser trepidant, amb una circuit de 237 quilòmetres amb diferents ascensions. Es van produir diversos atacs, però el que semblava definitiu era el comandat per l’italià Vincenzo Nibali, el colombià Sergio Henao i el polonès Rafal Majka. Quedaven dotze quilòmetres i els dos primers van anar per terra, quedant-se sense opcions de continuar. Van quedar-se desolats asseguts a la carretera. El transalpí era favorit a l’or. El polonès va iniciar una cursa en solitari, amb un grup per darrera, amb Purito inclòs. Aquests semblaven dubtar per llançar un atac en busca del polonès, per no donar avantatge a cap rival. Per davant, Majka ho donava tot.
 

El belga Greg van Avermaet i el danès Jacob Fuglsang es van decidir per escapar-se del grup i no els van poder seguir. Van anar retallant distàncies al líder fins a atrapar-lo ja al passeig de Copacabana a un quilòmetre i mig pel final. Tot es decidia als darrers cinc cents metres. I aquí el més ràpid era Van Avermaet, per fer-se amb l’or amb un temps de 6.10.05 hores, el mateix crono que Fuglsang, que es va fer amb la plata. Majka, rebentat per l’esforç que havia fet, no va ni esprintar, obtenint el premi del bronze arribant cinc segons després. El grup de darrera creuava l’arribada 22 després, amb el francès Julian Alaphilippe quart i Purito cinquè. El de Parets del Vallès lamentava no haver pogut pujar al podi. «Estava bé i ha estat una pena perquè tenia cames per a una medalla», assegurava després de la prova. Aquest cop Alejandro Valverde «ha intentat ajudar-me però no ha pogut ser». Era conscient que «seria difícil però no era una carrera tan complicada, amb pujades, pavés, calor i humitat; i ha estat una pena perquè tenia cames per a les medalles», repetia, però s’ho va deixar tot i «quan dones el màxim no es pot demanar més». Acaba satisfet «no pel diploma, sinó per tota l’experiència olímpica». Respecte si aquesta és la seva última cursa, recorda que «sempre he dit que m’agradaria retirar-me aquí».