PUBLICITAT

RIO DE JANEIRO

Maialen Chourraut, or olímpic en l’eslàlom de K1 dels Jocs de Rio

La resident a la Seu d’Urgell troba la baixada perfecta per coronar-se als 33 anys

Per EL PERIÒDIC

Chourreaut celebra la victòria a Rio.
Chourreaut celebra la victòria a Rio. | AFP / CARL DE SOUZA
Maialen Chourraut va trobar la baixada perfecta que porta buscant des dels 15 anys per coronar-se als 33 campiona olímpica en la modalitat de K1 de piragüise eslàlom. Va ser un triomf fins i tot autoritari, una exhibició que internament, tant ella com el seu tècnic i marit, Xabi Etxaniz, sabien que tenia dins fins i tot abans de penjar-se el bronze fa quatre anys a Londres.
 
Quatre anys i vuit dies després, al centre d’Aigües Braves Lee Valley, Maialen Chourraut va engrandir la seva llegenda i va complir el somni que s’havia marcat al Whitewater Stadium: pujar al calaix més alt del podi en una cita olímpica. Volia ser mare i demostrar que podia compatibilitzar-ho amb ser campiona i ho va aconseguir.
 
Superat el sotrac de la sèrie classificatòria, quan a la primera baixada es va saltar una porta i va posar en perill la seva classificació, va arreglar-ho tot amb el segon descens per complir el guió previst.
 
Volia assegurar el passi a la final, però no va registrar el millortemps quan, habitualment, en grans competicions sempre ha estat la més ràpida a les sèries i a la semifinal, per cabar cedint al final davant alguna de les seves rivals.
 
Va sortir la cinquena a la semifinal. No va arriscar gens ni mica, però va tenir prou així per aconseguir el tercer millor crono amb 101,83 punts, només superada per l’austríaca Corinna Kuhnle i la britànica Fiona Pennie.
 
El president del Comitè Olímpic Internacional, Thomas Bach, no va voler perdre’s la final. Va arribar uns minuts abans per veure-la juntament amb l’espanyol José Perurena, president de la Federació Internacional de Piragüisme. I va assistir a l’exhibició absoluta de la canoista basca, que entre un descens i l’altre, més que satisfeta, va sortir a la zona del públic per trobar-se i compartir una estona amb Anne, la seva filla, i fins i tot oferir-li un petit entrepà.
Quatre anys i vuit dies després d’aquell bronze, va donar el salt a l’or amb un descens portentós de força i precisió. VA aturar el crono en 98,65. Impossible per a les seves rivals. La glòria era seva.
 
Chourraut va aventatjar en més de tres segons a la sorprenent medalla de plata, la canoista de Nova Zelanda Luuka Jones (101.82), i a l’australiana Jessica Fox (102.49), subcampiona a Londres y gran favorita a Rio de Janeiro davant l’absència de la defensora del títol, la francesa, la francesa Emilie Fer,
Va haver d’esperar a la finalització de la prova de les dues més ràpides de la semifinal, però finalment cap de les dues va tenir l’opció ni tan sols de somiar amb el podi.
 
Maialen Chourraut sabia que havia trobat aquella ‘baixada perfecta’. Va esperar juntament a la resta de competidores fins que va veure que l’or era seu, llavors es va fondre en una abraçada amb algunes de les rivals i també amb Etxaniz y Anne. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT