PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La crisi del comerç local

No només la capital o Escaldes tenen problemes, sinó que el mal s’estén a totes les parròquies

Per EL PERIÒDIC

Avinguda Joan Martí del poble d’Encamp, un eix transversal sense gaire activitat comercial.
Avinguda Joan Martí del poble d’Encamp, un eix transversal sense gaire activitat comercial. | TONY LARA
Viure del turisme i del comerç implica apostar tot a una sola carta. Una carta que ha de ser bona, o tot trontollarà. En el sector del comerç el país es bolca, però on fonamentalment es treballa és en el centre del país, és a dir en l’avinguda Carlemany i Meritxell d’Escaldes-Engordany i Andorra la Vella. D’aquí vénen les crítiques que en els últims dies s’estan escoltant d’alguns punts comercials no tan cèntrics ni concorreguts pel gran turisme. Aquest problema, de fet, afecta a totes les parròquies, i no únicament a les centrals.
 
Andorra la Vella és la que està més en boca de tots els últims dies perquè la Festa Major ha deixat alguna queixa de comerciants que, tot i que des del comú afirmen tenir-los en compte, ells consideren que viuen a esquenes de tot. No és el casc antic ni l’eix comercial, sinó la franja de terreny de la capital que s’estén en direcció a Sant Julià. L’avinguda Príncep Benlloch i la seva continuació cap a Santa Coloma és el problema del Comú d’Andorra la Vella, que amb tot és convençut de què el seu treball és el correcte i que tindrà resultats una vegada s’implementin les polítiques previstes.
 
Però si la capital té problemes, es pot anar no tan lluny per trobar-ne, de similars. A Escaldes-Engordany està la ja clàssica distinció entre la part baixa i la part alta. La zona baixa engloba l’eix de Carlemany i l’estructura Vivand que, si bé ha congregat una forta expectació sempre, fa que la resta de comerços se sentin una mica apartats. De fet aquesta setmana algunes veus molt crítiques sacsejaven les xarxes socials arrel de la polèmica sobre Andorra la Vella, per reclamar més atenció a Escaldes. Però, la corporació escaldenca no acaba de compartir aquesta teoria, afirmant igualment que no desatén cap veí ni cap comerciant. 
 
Encamp, un problema seriós / Més enllà de les parròquies centrals, estan les altres que tampoc no viuen en l’abundància. La que se’n duu la palma és Encamp: el poble és travessat per dues avingudes consecutives, Joan Martí i François Miterrand, i el comerç viu una època fantasmal. L’anterior cònsol major, Jordi Mas, va assegurar abans de les eleccions que va guanyar que s’havia de revitalitzar la zona perquè estava morta, i el resultat de les seves polítiques va deixar un eix similar que com estava, si no pitjor. El relleu de Jordi Torres –tots dos de Demòcrates per Andorra– al front del comú no ha deixat cap canvi inicial, així que la desesperació local segueix intacta, tot i l’organització d’alguna activitat revitalitzant com ara l’‘Encamp de tapes’ de fa gairebé dos mesos. 
 
L’Associació d’Empresaris i Comerciants d’Encamp insisteix en la idea, proposta al comú, de tancar el vial encara que fos durant només un dia a la setmana, dissabtes en concret, per ser dia de mercat. El comú, per contra, no ho veu possible i la seva negativa empipa els comerciants.
 
Per altra banda, a Encamp està el Pas de la Casa, que és el motor comercial mare de la parròquia, però que també viu en constant polèmica buscant incentius per als turistes a tot arreu. L’última gran queixa ha estat la paralització de les obres iniciades per Saetde i que havien d’ajudar a la zona, segons informava aquesta mateixa setmana la televisió nacional.
 
La Massana i Sant Julià / La intensitat de queixa baixa, tot i existir, a la Massana i Sant Julià. Al poble de les valls del Nord la crítica arriba des de l’entrada sud, perquè on l’activitat es ressent és fora del centre. Pel que fa al poble lauredià, el vial ha repetit l’efecte encampadà, i l’activitat a l’interior –avinguda Verge de Canòlich i perpendiculars–, és escassa. 
 
Vist en global, Andorra com a país sembla assumir aquesta distància insalvable entre l’eix comercial per antonomàsia –Meritxell i Carlemany, al centre– i la resta. Després són els comuns els que, a nivell més local, lluiten com poden o saben per la revitalització d’espais. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT