El col·Lectiu d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA) compta avui dia amb més de dues centenes  de col·legiats i, fora d’aquests 200 professionals inscrits a l’agrupació oficial cal encara tenir en consideració la quantitat de persones que treballen com a Agents de la Propietat Immobiliària (APIs) i que no es troben registrats. Aquesta xifra és, «segurament» i segons reconeix el mateix president de l’AGIA, Jordi Galobardas, «desproporcionada per a un país de les dimensions d’Andorra». No obstant això, considera tendenciosa» la pretensió manifestada per aquelles persones que volen a accedir a un mercat i que, en vista de l’alt volum de professionals que ja compta, proposen «un reciclatge» de la borsa de treballadors per tal que s’hi ocupin «els millors».
 

Els aspirants a treballar en el sector de la gestoria d’immobles veuen peremptòria la necessitat de renovar la borsa de persones que actualment s’hi dediquen. A parer dels concurrents, l’àmbit –que per les característiques d’Andorra es troba atapeït– requereix un reciclatge a nivell de treballadors. La seva intenció, però, no passa per alleugerir el volum de professionals d’aquesta branca, sinó per situar-hi els qui ara no hi poden accedir precisament per aquesta saturació.
 

Nous pretendents al lloc d’API recorren a una preparació més «adequada, actualitzada i àmplia» que inclou «estades en països estrangers així com estudis a nivell superior» amb què, diuen, «no compten les persones que actualment es dediquen a aquest món» dins del país. Afegeixen, en aquest sentit, que molts dels professionals d’avui dia fa pel volt de dues dècades que s’hi dediquen i que, com en tots els vessants avui dia i arrel de les constants innovacions, els cal posar-se al dia.
 

El president del sector, que no nega que «probablement» i per la capacitat de mercat local per a l’administració de finques és excessiu el número de persones que s’hi dedica, descarta no obstant una revisió de la borsa. I fa precisament referència a la mateixa justificació per la qual els nous APIs o els qui volen ser-ho exigeixen una reconfiguració de la professió: els que s’hi ocupen «fa anys que hi treballen» i, per tant, compten amb un bagatge que els confereix renom. Encara reforçant la improbabilitat que s’accedeixi a aquesta actualització cada tres anys, Galobardas fa extensiva la necessitat d’actualització a tots els sectors professionals i no només al de la gestió de béns immobles: «La legislació es renova constantment. Posarem els advocats a prova cada vegada que hi hagi canvis?», es pregunta.

 

Reciclatge cada tres anys/ La reiterada congestió de la professió d’agent immobiliari porta els qui ambicionen entrar-hi a demanar una revisió de l’accés a la professió així com l’actualització de l’actual panorama. L’obtenció del títol passa per una avaluació a nivell administratiu que, asseguren «és d’una exigència molt elevada». L’oposició per a obtenir la Capacitació per exercir d’Agent i Gestor Immobiliari comporta –a banda de la inversió de mesos d’estudi i aproximadament un miler d’euros per ser examinat– el coneixement de més de 150 textos legislatius que no passen únicament per l’habitatge sinó també temes socials, econòmica o, fins i tot, les unions civils. De les 70 persones que es presentaven a la darrera obertura d’edicte, únicament cinc superaven la prova. 
 

Finalment i encara en relació amb aquesta prova d’aptitud per a erigir-se com a API, els que es veuen impossibilitats d’exercir per causa del ja elevat nombre de professionals existents creuen que «ni la meitat dels treballadors actuals aprovarien l’examen d’avui dia» i que fa 10 anys que es fa.