Avui es podrà veure un concert en què es barrejarà l’orgue i la trompeta, tant la barroca com la moderna. Serà un aspecte nou ja que no hi ha molts intèrprets que toquin els dos instruments alhora com fa Rudder. L’organista de Notre Dame des Dunes de Koksijde (Bèlgica), Jan Vermeire, i del trompetista solista de la Royal Flemish Philharmonic de Bèlgica, Alain de Rudder, posen en relleu que d’aquesta manera es pot combinar molt millor la música amb l’instrument que li correspon, i així, destaquen que «quan toques Haendel veus que el so de la trompeta barroca és l’ideal» i en canvi quan es fa música contemporània la trompeta moderna li escau millor per les variacions del so necessàries.
 

En aquest concert, que forma part de la commemoració dels 25 anys de vida de l’orgue de Sant Esteve, hi haurà les estrenes de dos fragments de la Suite de Sant Antonio inspirada en temes hispànics, del compositor Noël Goemanne, i les obres Escena final d’Ignacio Ribas i la Sonata per a trompeta i orgue de Naji Hakim. 
 

Els dos intèrprets van participar ahir al matí en la jornada de portes obertes, que, tal com va recordar el director artístic del Festival Internacional Orgue&nd (que compta entre altres amb el patrocini de la Fundació Crèdit Andorrà), Ignacio Ribas, serveixen per «divulgar el patrimoni musical» i alhora respondre a la «curiositat» de moltes persones que volen veure com funciona l’orgue. Hi van prendre part una desena de visitants, que van poder escoltar en directe els dos músics belgues.
 

El públic que assisteixi avui a Sant Esteve podrà veure un concert especial no només pel 25è aniversari de l’orgue sinó també perquè hi ha pocs intèrprets que toquin la trompeta barroca (sense pistons) i la moderna com fa Rudder. El trompetista va afirmar que per a ell «l’ideal és fer música antiga amb instruments antics» i la més moderna amb instruments més contemporanis. I tot i que sempre toca amb una orquestra, assegura que no se sent estrany acompanyant l’orgue ja que aquest instrument «és una orquestra» per si sol. En el mateix sentit, Vermeire destaca que «quan toques Haendel que el so de la trompeta barroca és l’ideal» mentre que per altres peces més modernes és millor l’altra per les variacions del so.