El refugi de l’Illa, situat a la vall del Madriu-Perafita-Claror, està ja en la fase final de construcció. Les obres s’estan duent a terme en conjunt amb Arteks Arquitectura i Ginjaume Arquitectura i Paisatge. 

Segons aquest darrer, «l’estiu passat es va estar condicionant el refugi ja existent i preparant-lo per poder-hi posar a sobre l’estructura de fusta, que s’ha estat fent durant aquest estiu i ara pràcticament ja l’hem acabat». Per tant, «només quedarà fer el revestiment final del refugi i els interiors». 
 

La nova construcció s’ha realitzat sobre els murs de pedra que ja tenia el refugi. Per tant, l’edifici compta ara amb dues plantes. I segons destaquen des de Ginjaume Arquitectura i Paisatge, quan finalitzin les obres, el refugi «tindrà una capacitat similar a la que tenia abans, comptarà amb espai per a 50 persones més els guardes». Amb la nova estructura, la part antiga acabarà sent «com un sòcol estructural i allà hi ubicarem tota la zona de serveis del refugi». Així, «una part es destina a emmagatzematge i una altra a tot el tema del sanejament autònom». I pel que fa a la part de dalt, «com l’hem aïllat molt bé i serà confortable, s’usarà com a propi refugi». 
 

Dificultats en la construcció / El refugi està situat en una zona «bastant sensible; per l’alçada (gairebé 2.500 metres) en la que està i perquè està protegit, especialment, a nivell paisatgístic». 

Precisament, per aquest darrer motiu i per evitar un impacte medi ambiental, «es va decidir col·locar la nova infraestructura de fusta sobre l’edifici ja existent». En aquest sentit, des de Ginjaume Arquitectura i Paisatge es matisa que aquest és el refugi «que està més alt de tots els que hi ha a Andorra i és dels que està més allunyat en relació als altres refugis on s’ha realitzat alguna construcció recent». 
 

Per això, «a nivell de transportar els materials i demès» s’ha hagut de comptar amb un pressupost ampli, «perquè com tot es transporta amb helicòpter, els trajectes i la construcció són molt més cars». A més, «hem hagut que dissenyar l’edifici tenint en consideració aquest factor, perquè l’helicòpter pot portar un cert pes i hem hagut de pesar tot l’edifici i dissenyar-lo per tal que sigui lleuger i transportable». 
 

Tantmateix, s’ha decidit utilitzar com a material principal la fusta perquè és lleugera i es pot prefabricar en un taller, «així també escurcem el termini d’execució amb obra». 

 

Sostenibilitat / Un altre tret característic del refugi és «tot el tema d’eficiència energètica i sostenibilitat. I és que en tractar-se d’un edifici desconnectat, no arriba subministrament ni de llums ni d’aigua ni la xarxa a la que estem habituats quan treballem en altres zones comunicades de la vall». Per tant, «amb les plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques generem l’aigua calenta del refugi i l’electricitat. I a nivell del sanejament, també tractem les aigües, són depurades i després s’envien al medi». 

 

Manteniment / Pel que fa al manteniment, aquest serà similar a qualsevol altre edifici. Tot i això, «quan estàs a tanta alçada», s’ha de vigilar «sobretot els temes d’aigua, que no es gelin les canonades. Per tant, s’ha de mirar que quedin buides mentre el refugi estigui tancat». 
 

Des de des Ginjaume Arquitectura i Paisatge també s’assegura que el refugi s’ha «dimensionat pensant en què pugui estar obert a l’hivern. S’ha fet una inversió molt important, i l’ubicació és molt atractiva, per exemple, per als esquiadors de muntanya». Tot i això, «la decisió d’obrir el refugi o no durant tot l’any ja es cosa del Govern». En tot cas, la construcció està preparada per donar servei durant les diverses temporades. 

 

Seguint els terminis / Els terminis de construcció segueixen el ritme previst i tot apunta que les obres es podran finalitzar abans d’acabar l’any.  Permetent així que de cara al 2017 el refugi ja pugui estar operatiu. 
 

Malgrat hi ha un punt «delicat que no es pot controlar massa: la climatologia. Ara ja comença a fer fred i el dia s’escurça, i aquests són factors que quan es treballa a tanta alçada són una mica singulars, doncs  els operaris i la constructora s’hi han d’adaptar».