Escaldes-Engordany
La batlle decideix no processar els germans Cierco en el ‘cas BPA’
Mingorance tanca la investigació amb el processament de Miquel i 23 persones més / La jutgessa augura que la Fiscalia demanarà una pena «molt important» per a l’exconseller delegat
La batlle instructora de la causa penal per delicte de blanqueig de capitals de Banca Privada d’Andorra (BPA), Canòlic Mingorance, va donar ahir per tancada la investigació del cas amb un total de 24 processats. Entre aquests hi figura el ja conegut exconseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, i s’hi sumen 23 gestors de comptes i membres del comitè per a la prevenció del blanqueig de diners de l’entitat. D’altra banda, Mingorance considera que no hi ha prou elements per processar els nou encausats restants entre els quals es troben els màxims accionistes de BPA, Higini i Ramon Cierco. Així, la instructora proposa al Tribunal de Corts arxivar definitivament la causa en relació als dos empresaris per manca de proves.
En el cas de Miquel, Canòlic Mingorance apunta que és «necessari» mantenir la presó provisional, ja que s’exposa que les circumstàncies que van portar a prendre aquesta decisió no han canviat i que els fets que s’han investigat i dels quals se l’acusa són «extremadament greus». Segons augura la batlle, aquesta casuística juntament amb el fet que la Fiscalia sol·licités la quarta i última pròrroga de presó provisional emparada per la llei, «fa pensar que la petició de pena [per a Miquel] serà molt important». Pels altres 23 processats, la jutgessa acorda llibertat provisional, amb l’obligació de presentar-se davant de l’òrgan jurisdiccional que pertoqui tantes vegades com siguin citats. Per tant, per ara no s’ha dictat cap més empresonament.
15 dies per aportar noves proves/ Després de la comunicació dels processaments i del tancament de la investigació en relació a la causa del cas BPA, ara totes les parts implicades compten amb 15 dies naturals de termini per sol·licitar, si així ho creuen oportú, noves proves abans de tancar definitivament la instrucció i que l’afer s’elevi al Tribunal de Corts perquè ordeni l’obertura del judici.
En aquest sentit, l’advocat del Govern, Manuel Pujadas, ja va avançar, en declaracions a EL PERIÒDIC, que «el més segur és que nosaltres no proposem més proves perquè les que hi ha són més que suficients». Caldrà esperar a veure si la defensa de les altres parts implicades proposaran noves diligències i si, en cas de fer-ho, la batlle les admet o considera que són dilatòries i les rebutja.
Sigui com sigui, la intenció de la magistrada és que abans que finalitzi la pròrroga extraordinària de presó preventiva que compleix actualment Joan Pau Miquel i que finalitza el novembre, s’hagi tancat el sumari i l’afer passi al Tribunal de Corts.
L’aute de processament/ El document, que consta de 75 pàgines, repassa els principals elements de la investigació, així com la implicació de cada un dels processats. En el document es descriu l’estructura existent a BPA que permetia efectuar ingressos des d’Espanya sense declarar ni complir amb les obligacions legals del país a través d’una operació de compensació dinerària, una pràctica prohibida per l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF).
Aquesta pràctica comporta, tal com queda anotat en el text presentat per la instructora, «un risc molt alt en matèria de blanqueig de capitals», ja que «es tracta de transaccions sense finalitat econòmica aparent, que no tenen coherència econòmica». I en referència aquest fet, remarca que «és especialment rellevant el rol que juguen els gestors bancaris en l’operativa», sent ells qui la fan possible «atès que els clients [entre els quals es realitza l’intercanvi d’efectiu] no es coneixen entre sí i requereixen de manera imprescindible dels gestors per a que organitzin les trobades».
‘Operació Emperador’/ La magistrada s’estén especialment en l’explicació del que es coneix com a operació Emperador, cas judicialitzat a Espanya i on té un pes rellevant Rafael Pallardó. L’empresari espanyol consta com a fil conductor de dites compensacions dineràries i com un dels cervells de la trama de blanqueig de la màfia xinesa de Gao Ping.
En aquest sentit, Canòlic Mingorance manifesta que els mecanismes de controls de l’entitat bancària no eren prou exhaustius per evitar l’entrada de diners d’origen dubtós o desconegut. I posa èmfasis en el fet que els comptes en els que eren titulars o representants Miquel o el director adjunt de l’àrea de control, Santiago de Rosselló, estaven exclosos de qualsevol mesura de control, la qual cosa facilitava que poguessin efectuar compensacions amb l’empresari espanyol.
Així mateix, afegeix que Miquel va ser membre del Comitè de Prevenció de Blanqueig i va estar present a les reunions on es va acordar mantenir l’operativa de Pallardó per unanimitat malgrat que en aquell moment ja es disposava de dades suficients que demostraven les pràctiques de blanqueig.
Valoració de les parts implicades/ A través d’un comunicat, la família Cierco va valorar «positivament» la decisió de la batlle d’arxivar la causa en relació als accionistes majoritaris de BPA. Amb tot, van remarcar que continuaran treballant «per demostrar completament que BPA sempre va operar seguint la legalitat i la normativa vigent en cada moment al Principat» i agreguen que el Grup Cierco «manté el convenciment de la innocència de tots i cadascun dels treballadors del banc, hagin estat processats o no».
En la mateixa nota de premsa, els germans Cierco informen que Mingorance també va notificar el desglòs de dues noves causes arran de la denuncia d’amenaces i coaccions rebudes per part de la Policia espanyola que va fer Higini Cierco dijous passat. D’una banda, la denúncia s’envia al torn ordinari d’instrucció penal i, de l’altra, la informació que fa referència a la presumpta revelació de secrets bancaris en relació al cas Pujol es trametrà a la batlle que n’instrueix el cas.
Per la seva banda, el lletrat de l’Executiu, Manuel Pujadas, va destacar en declaracions a l’ANA que estan «satisfets» per l’aute dictat per la batlle però va deixar clar que el fet que no es processi ara els germans Cierco no vol dir que estiguin «exonerats», ja que pot ser que siguin processats més endavant o en el marc d’alguna de les onze causes penals que encara hi ha obertes. També va remarcar que és «molt greu» que es processin 24 persones per blanqueig en un país petit com Andorra i que de les declaracions d’Higini Cierco s’hagin derivat conseqüències com l’obertura d’una causa separada.
Catalunya celebra que s’investiguin les amenaces
En el cas de Miquel, Canòlic Mingorance apunta que és «necessari» mantenir la presó provisional, ja que s’exposa que les circumstàncies que van portar a prendre aquesta decisió no han canviat i que els fets que s’han investigat i dels quals se l’acusa són «extremadament greus». Segons augura la batlle, aquesta casuística juntament amb el fet que la Fiscalia sol·licités la quarta i última pròrroga de presó provisional emparada per la llei, «fa pensar que la petició de pena [per a Miquel] serà molt important». Pels altres 23 processats, la jutgessa acorda llibertat provisional, amb l’obligació de presentar-se davant de l’òrgan jurisdiccional que pertoqui tantes vegades com siguin citats. Per tant, per ara no s’ha dictat cap més empresonament.
15 dies per aportar noves proves/ Després de la comunicació dels processaments i del tancament de la investigació en relació a la causa del cas BPA, ara totes les parts implicades compten amb 15 dies naturals de termini per sol·licitar, si així ho creuen oportú, noves proves abans de tancar definitivament la instrucció i que l’afer s’elevi al Tribunal de Corts perquè ordeni l’obertura del judici.
En aquest sentit, l’advocat del Govern, Manuel Pujadas, ja va avançar, en declaracions a EL PERIÒDIC, que «el més segur és que nosaltres no proposem més proves perquè les que hi ha són més que suficients». Caldrà esperar a veure si la defensa de les altres parts implicades proposaran noves diligències i si, en cas de fer-ho, la batlle les admet o considera que són dilatòries i les rebutja.
Sigui com sigui, la intenció de la magistrada és que abans que finalitzi la pròrroga extraordinària de presó preventiva que compleix actualment Joan Pau Miquel i que finalitza el novembre, s’hagi tancat el sumari i l’afer passi al Tribunal de Corts.
L’aute de processament/ El document, que consta de 75 pàgines, repassa els principals elements de la investigació, així com la implicació de cada un dels processats. En el document es descriu l’estructura existent a BPA que permetia efectuar ingressos des d’Espanya sense declarar ni complir amb les obligacions legals del país a través d’una operació de compensació dinerària, una pràctica prohibida per l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF).
Aquesta pràctica comporta, tal com queda anotat en el text presentat per la instructora, «un risc molt alt en matèria de blanqueig de capitals», ja que «es tracta de transaccions sense finalitat econòmica aparent, que no tenen coherència econòmica». I en referència aquest fet, remarca que «és especialment rellevant el rol que juguen els gestors bancaris en l’operativa», sent ells qui la fan possible «atès que els clients [entre els quals es realitza l’intercanvi d’efectiu] no es coneixen entre sí i requereixen de manera imprescindible dels gestors per a que organitzin les trobades».
‘Operació Emperador’/ La magistrada s’estén especialment en l’explicació del que es coneix com a operació Emperador, cas judicialitzat a Espanya i on té un pes rellevant Rafael Pallardó. L’empresari espanyol consta com a fil conductor de dites compensacions dineràries i com un dels cervells de la trama de blanqueig de la màfia xinesa de Gao Ping.
En aquest sentit, Canòlic Mingorance manifesta que els mecanismes de controls de l’entitat bancària no eren prou exhaustius per evitar l’entrada de diners d’origen dubtós o desconegut. I posa èmfasis en el fet que els comptes en els que eren titulars o representants Miquel o el director adjunt de l’àrea de control, Santiago de Rosselló, estaven exclosos de qualsevol mesura de control, la qual cosa facilitava que poguessin efectuar compensacions amb l’empresari espanyol.
Així mateix, afegeix que Miquel va ser membre del Comitè de Prevenció de Blanqueig i va estar present a les reunions on es va acordar mantenir l’operativa de Pallardó per unanimitat malgrat que en aquell moment ja es disposava de dades suficients que demostraven les pràctiques de blanqueig.
Valoració de les parts implicades/ A través d’un comunicat, la família Cierco va valorar «positivament» la decisió de la batlle d’arxivar la causa en relació als accionistes majoritaris de BPA. Amb tot, van remarcar que continuaran treballant «per demostrar completament que BPA sempre va operar seguint la legalitat i la normativa vigent en cada moment al Principat» i agreguen que el Grup Cierco «manté el convenciment de la innocència de tots i cadascun dels treballadors del banc, hagin estat processats o no».
En la mateixa nota de premsa, els germans Cierco informen que Mingorance també va notificar el desglòs de dues noves causes arran de la denuncia d’amenaces i coaccions rebudes per part de la Policia espanyola que va fer Higini Cierco dijous passat. D’una banda, la denúncia s’envia al torn ordinari d’instrucció penal i, de l’altra, la informació que fa referència a la presumpta revelació de secrets bancaris en relació al cas Pujol es trametrà a la batlle que n’instrueix el cas.
Per la seva banda, el lletrat de l’Executiu, Manuel Pujadas, va destacar en declaracions a l’ANA que estan «satisfets» per l’aute dictat per la batlle però va deixar clar que el fet que no es processi ara els germans Cierco no vol dir que estiguin «exonerats», ja que pot ser que siguin processats més endavant o en el marc d’alguna de les onze causes penals que encara hi ha obertes. També va remarcar que és «molt greu» que es processin 24 persones per blanqueig en un país petit com Andorra i que de les declaracions d’Higini Cierco s’hagin derivat conseqüències com l’obertura d’una causa separada.
Catalunya celebra que s’investiguin les amenaces
-La Generalitat de Catalunya va celebrar ahir que la justícia andorrana hagi anunciat que investigarà les presumptes amenaces rebudes per part de la Policia espanyola denunciades dijous per Higini Cierco i que tindrien com objectiu aconseguir dades del cas Pujol. Fonts de la presidència van apuntar que hi ha una «guerra bruta de l’Estat contra el procès polític català» i van lamentar que la justícia espanyola no ho investigui, segons publica Europa Press.
-La Generalitat també va considerar que l’assumpte «fa mal a la credibilitat de la política i les institucions de l’Estat».