PUBLICITAT

Meritxell

Esclops de pagesa i una mà dreta «desproporcionadament» gran

Centenars d’andorrans i forans es van aplegar ahir al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell per beneir el nou cambril i la nova imatge

Per ESTEFANIA GRACIA

La nova talla de la Verge.
La nova talla de la Verge. | MARICEL BLANCH
El Santuari de la Mare de Déu de Meritxell es va omplir ahir de centenars de devots i ciutadans que un any més van voler viure la Diada de la Patrona des del vessant més religiós i espiritual. Les tres misses van comptar amb un nou cambril que des d’ara acull la nova imatge de la Mare i Patrona dels andorrans. Es tracta d’una reproducció exacta de la talla forjada al segle XII.

La nova imatge mostra una Verge «coronada i amb esclops de pagesaque ens mira amb ulls bondadosos i penetrants, i ens ofereix la seva mà dreta –desproporcionadament gran– perquè vol estar sempre allargada per a tots els andorrans», segons va destacar l’arquebisbe Joan-Enric Vives durant el discurs de salutació. Pel que fa a la nova talla de la Mare de Déu, el mossèn Ramon Rossell va assegurar que, com en la vida, «les fotografies i imatges van evolucionant. Anem creixent i, per exemple, les noves tecnologies i mecanismes ens proporcionen reproduccions més fidels, i amb la nova talla és el que hem aconseguit, una imatge molt fidel a la del segle XII». En aquest sentit, «estem molt contents i la gent també ha quedat molt satisfeta, perquè no paren de fer-se fotos amb la nova talla».

Diferents territoris i un destí

Des d’Andorra, Catalunya, França... Diversos territoris i un destí. Doncs tot i tractar-se d’un dia especialment andorrà, alguns forans tampoc es van voler perdre la celebració de la Mare de Déu de Meritxell, i és que com va destacar Vicente Soler, que va venir a la missa acompanyat d’un grup d’amics d’Andalusia, «és un dia molt maco de viure, sobretot per als andorrans, però també pels qui tenen curiositat per les cultures religioses. Nosaltres ja hem vingut altres anys perquè tenim família andorrana, però sempre intentem portar a amics de fora perquè coneguin la diada i tota la celebració que es fa al voltant».

L’Aline Cecereu, que va venir des de França, va destacar que, tot i que era el primer any que hi assistia, «segurament tornaré, perquè és un dia on es mostra el sentiment que té Andorra: un sentiment d’unió i de tradició que a mi personalment m’agrada molt».

El mossèn Ramon va puntualitzar que és coneixedor que moltes estrangeres «que es diuen Meritxell també vénen perquè els fa gràcia celebrar l’eucaristia i formar part» d’una diada dedicada al seu nom.

Un dels actes que més va agradar als forans i andorrans que van assistir a les misses va ser el recital dels Petits Cantors que van omplir el Santuari en més d’una ocasió amb les seves veus càlides i amb cants com l’Ave de Meritxell o l’Al·leluia.
La llegenda

Diu la llegenda que el dia de Reis un pastor que es dirigia a Canillo per assistir a la missa d’una diada tan assenyalada, en passar per on avui s’aixeca el Santuari, va veure una gavernera florida en ple hivern, sota la qual hi havia una bella imatge de la Verge. Primer se la van endur a Encamp però la talla va tornar al lloc original fins a dues vegades.  Després hi van construir una església per aixoplugar-la.

I segons va destacar ahir el secretari de la Santa Seu per a les relacions amb els Estats del Vaticà, Paul Richard Gallagher, «va ser Déu, qui a través d’aquesta Verge, va voler plantar la seva tenda entre nosaltres». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT