Ja fa un any que el cap de Govern, Toni Martí, es va comprometre a portar a Andorra una vintena de refugiats. I tot i que la intenció continua vigent, fins ara el marc legislatiu no garantia «suficientment els drets i deures» de les persones que s’havien d’acollir. Una situació que segons el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, es vol canviar en breu.

El ministre va destacar ahir durant la Diada de Meritxell que en aquesta sessió parlamentària s’espera entrar a tràmit el projecte de llei que preveu aspectes «com l’accés a l’educació o la sanitat», entre altres. Així, «abans de finalitzar l’any», es preveu instaurar un «estatus jurídic que cobreixi» els drets i deures dels refugiats.

Saboya va remarcar que una vegada s’entri el text, es podrà «obrir la via cap als canals de vinguda més efectiva amb els quals ja hem estat treballant, perquè ja hem fet els contactes per poder fer-los efectius de la millor manera possible». I més endavant, «ja farem una reflexió més amplia sobre els conceptes més generals de dret d’asil».

Debat sobre l’asil / Saboya va remarcar que és «inevitable» abordar el debat sobre el dret d’asil en els pròxims anys. I és que la voluntat per acollir refugiats i la necessitat d’un nou marc legislatiu fa plantejar a l’Executiu la necessitat d’obrir un debat sobre la conveniència o no que Andorra signi la Convenció de Ginebra sobre Refugiats i el Dret d’Asil, un conveni que, segons Saboya, inclou «molts més aspectes que l’arribada de refugiats». Aquest debat, però, haurà de ser «assossegat i amb temps».

En relació a les recomanacions que ha fet les Nacions Unides a Andorra en matèria de Drets Humans perquè el país subscrigui l’acord internacional, Saboya va destacar que el país té «una agenda molt gran de convenis internacionals que donen compliment a diferents compromisos i, per tant, hem d’anar ordenant perquè hem d’anar dedicant-nos a les diferents prioritats que tenim».

Experiències passades / Saboya també va puntualitzar que establir el nou marc legislatiu per definir els deures i drets dels refugiats és primordial, «perquè en el passat hem tingut experiències d’aquest sentit [en què no s’han garantit aspectes com la integració dels acollits], i ha passat que al cap d’un temps «que les persones havien estat acollides, aquestes tenien dificultats a circular i a vegades a establir-se, per tant, hem de garantir un règim jurídic que els protegeixi». Saboya es referia als cinc eritreus acollits fa uns anys que van abandonar el país.

El ministre va remarcar que també «és molt important tenir calibrats els perfils de les famílies d’acollida i les persones que es vagin a acollir per poder valorar les necessitats com les escoles o els programes de suport (com el tema de la llengua) que segurament faran falta», amb la intenció de «garantir la major inserció possible».
Saboya va destacar que el text s’ha elaborat segons la directiva europea del 2001, que va ser transposada a Espanya el 2003, i amb l’objectiu que sigui «una garantia i que tothom tingui un bon confort amb els immigrants perquè les entitats públiques i governamentals amb les quals haurem d’establir els canals de vinguda així ens ho exigeixen».

La diada recorda els refugiats / L’homilia de la Diada de Meritxell també va fer referència en algun moment a la crisi dels refugiats. L’arquebisbe del Vaticà Paul Richard Gallagher va lloar el treball de les institucions per acollir refugiats sirians. En aquest sentit, va remarcar la defensa de la vida, la institució familiar i l’estat de dret tot afirmant que una «proposta educativa que mira al desenvolupament integral de la persona i respon al dret de tots a tenir accés al saber i al coneixement». A més, va fer «una crida perquè els andorrans acullin i brindin als seus germans immigrants la possibilitat de construir un futur en pau i un demà millor». 

Fenoll destaca que el país s’ha trobat amb «problemes internacionals»