La Massana
Nervis i emoció a l’aula
El primer dia del curs deixa veure cares d’alegria i també alguna llàgrima entre tots els alumnes que ahir van tornar a la rutina
Després de més de dos mesos de vacances, ahir els més petits van tornar a omplir les aules del Principat. Contents i nerviosos al mateix temps els alumnes encaraven amb ganes el nou curs escolar. Bé, no tots. També n’hi havia que van intentar esgarrapar els últims instants de les vacances inundant de llàgrimes les samarretes dels seus respectius pares. Malgrat que al tractar-se d’un divendres l’endemà de la festivitat de Meritxell l’afluència era menor que habitualment, la rutina s’implementava, un any més, a les llars del país. Un fet que van celebrar la majoria dels pares.
Poc abans de les nou del matí, l’escola andorrana de la Massana –com la resta de centres educatius d’Andorra– obria les portes per deixar entrar a nens i familiars carregats de motxilles i bosses amb tot el material necessari per superar un nou curs. És el cas, per exemple, de la Mireia i l’Ariadna que, amb onze anys, s’enfronten al darrer any de primària. Les dues van coincidir en destacar que el millor de la tornada al cole és retrobar-se amb els companys de classe. «Tenim ganes de tornar per veure els amics», apuntava l’Ariadna, mentre que la Mireia afegia que «també estem una mica nervioses».
Altres però, especialment els més petits, confessaven que «no m’agrada venir a l’escola perquè m’agrada més quedar-me a casa». En alguns casos feia falta l’habilitat de pres i mestres per consolar les llàgrimes dels infants que més malament portaven la tornada a la rutina.
Entre els pares, els comentaris que més es repetien era l’alegria de tornar a la normalitat. La Marta Cristina Pereira, mare de la Sara, apuntava que «és difícil tornar a l’escola després de tantes hores a casa». La Sílvia Real, en canvi, explicava que «l’estiu es fa massa llarg perquè els pares hem de treballar, sinó seria perfecte». Altres en canvi, com l’Adriàn Garrigo, prefereixen agafar-se festa a la feina aquesta darrera setmana «per estar amb els nens i preparar-ho tot».
El director de l’escola andorrana de la Massana, Gregori Gutiérrez, va destacar que el curs començava amb normalitat i amb un nombre estable d’alumnes que es situa sobre els 400 alumnes.
Poc abans de les nou del matí, l’escola andorrana de la Massana –com la resta de centres educatius d’Andorra– obria les portes per deixar entrar a nens i familiars carregats de motxilles i bosses amb tot el material necessari per superar un nou curs. És el cas, per exemple, de la Mireia i l’Ariadna que, amb onze anys, s’enfronten al darrer any de primària. Les dues van coincidir en destacar que el millor de la tornada al cole és retrobar-se amb els companys de classe. «Tenim ganes de tornar per veure els amics», apuntava l’Ariadna, mentre que la Mireia afegia que «també estem una mica nervioses».
Altres però, especialment els més petits, confessaven que «no m’agrada venir a l’escola perquè m’agrada més quedar-me a casa». En alguns casos feia falta l’habilitat de pres i mestres per consolar les llàgrimes dels infants que més malament portaven la tornada a la rutina.
Entre els pares, els comentaris que més es repetien era l’alegria de tornar a la normalitat. La Marta Cristina Pereira, mare de la Sara, apuntava que «és difícil tornar a l’escola després de tantes hores a casa». La Sílvia Real, en canvi, explicava que «l’estiu es fa massa llarg perquè els pares hem de treballar, sinó seria perfecte». Altres en canvi, com l’Adriàn Garrigo, prefereixen agafar-se festa a la feina aquesta darrera setmana «per estar amb els nens i preparar-ho tot».
El director de l’escola andorrana de la Massana, Gregori Gutiérrez, va destacar que el curs començava amb normalitat i amb un nombre estable d’alumnes que es situa sobre els 400 alumnes.