El nou mediador de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), Josep Maria Goicoechea, creu que l’augment de les cotitzacions ha «trigat massa» en fer-se. 

Goicoechea matisa que –en l’àmbit de la seguretat social– a tota Europa «hi ha els mateixos problemes que aquí. I a Andorra ja se sabia des dels anys 90 –quan es va fer un estudi actuarial– que caldria fer alguna cosa». Tot i això, «s’ha esperat fins a la segona desena de l’any 2000 per fer-la, per tant, anem tard». 
 

En relació a la xifra d’augment de les cotizacions (2%), Goicoechea creu que la pujada «ha estat mínima, segurament, amb això tampoc s’arriben a tapar les despeses». I vers el repartiment, «crec que sempre s’ha fet entre el treballador i l’empresari, per tant, no veig perquè no s’hauria de fer així si és com s’ha fet fins ara». 

 

Limitar els abusos / Goicoechea també destaca que no hi ha un model concret en el que Andorra es pugui fixar per millorar el seu sistema. «El nombre de coses que es poden fer és limitat, però no n’hi ha una, diguem que n’hi ha una dotzena, i en general, el millor és fer una combinació d’aquestes 12». Per tant, «no crec que la solució sigui només pujar les cotitzacions, sinó que també cal fer altres coses com limitar els abusos al sistema». 
 

Goicoechea posa com a exemple la lliure elecció. «Molta gent diu que se suprimirà la lliure elecció del metge, però no és així, el que se suprimirà serà el dret d’anar a tot arreu del món i que t’ho pagui la CASS». Hi ha una sèrie «de necessitats que no és raonable que te les pagui la CASS si ets tu –per decisió pròpia– qui vol anar a resoldre-les a altres sistemes sanitaris, una altra cosa és que des d’aquí t’hi enviïn, això és diferent».  
 

Goicoechea tampoc veu normal «aquelles persones que van fins a quatre metges pel mateix problema» amb el propòsit que els diguin «el que ells volen sentir. En cap seguretat europea això funciona així, aquí s’ha fet fins que ens ho podíem permetre, però ara ja no és possible». 
 

Per tant, «jo crec que pujar les cotitzacions és un dels mecanismes, però hi ha tot un conjunt que ajuda a fer més sostenible el model sanitari. Tot i que el problema no està només a Andorra, està a tota Europa, perquè la gent vol més, consumeix més i posa més esperances en la sanitat, doncs es veuen demandes cap al sistema sanitari que no toquen».