Un estudi afirma que les 14 figures del frontis de la Catedral són constel·lacions
Les conclusions s’han donat a conèixer a l’Arxiu Comarcal
Un estudi de Joan Vázquez, membre de la Societat Catalana de Gnomònica, revela que 14 de les 16 figures del frontis de la catedral de la Seu d’Urgell representen constel·lacions celestes que es coneixien en el segle XII, quan es va construir el temple. Vázquez, que ja ha fet altres estudis previs sobre les geometries de la catedral urgellenca, assenyala que els càlculs han derivat vers «una explicació científica» de les figures de la façana.
La recerca demostra com les petites escultures, que representen bèsties i humans, es corresponen amb les constel·lacions que en el període de construcció es ponien per l’oest, just cap on mira la façana del temple. Tanmateix, Vázquez afirma que l’estudi no nega tot el que s’havia dit fins ara d’aquestes figures, sinó que «només el complementa i aporta una altra visió».
Joan Vázquez i el seu germà, Antonio Vázquez, van realitzar una primera investigació sobre les entrades de llum per la porta sud de la catedral durant el solstici d’hivern i després van treballar amb la hipòtesi que les mides de la catedral s’adeqüen a les proporcions gregues femenines en veneració a Santa Maria d’Urgell, a qui està consagrada. Seguidament, van estudiar les sortides i postes de sol d’acord amb l’orografia que envolta la ciutat i van veure que coincidien amb les mides i situació del temple. Finalment, i gràcies a tot aquest treball previ, ara donen una nova explicació sobre les figures que coronen la porta d’entrada.
L’explicació que historiadors han donat sempre sobre aquestes figures, que representen bèsties i humans (a vegades enfrontats), és que representaven les lluites humanes, els pecats, tot allò que no havia d’entrar al temple i que les persones havien de deixar fora abans d’entrar al lloc sagrat. Vázquez manifesta que la nova versió és un complement del que es deia d’aquesta iconografia. «Es tracta d’una hipòtesi i l’hem demostrat», remarca.
Durant el segle XII, quan es va construir la catedral, l’astronomia es basava en els estudis de Tolomeu, que va constatar que al cel hi havia 48 constel·lacions. Vázquez afegeix que, d’aquestes, «n’hi ha 14 representades a la façana» i hi ha dues figures més «una al principi i una altra al final» que han servit «d’indicadors», a través d’un eclipsi, per situar les figures al seu «lloc exacte».
Vázquez espera que tots aquests estudis que han fet es puguin veure en una publicació perquè en quedi constància. Aquest dissabte s’ha donat a conèixer la recerca completa en una conferència a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.
La recerca demostra com les petites escultures, que representen bèsties i humans, es corresponen amb les constel·lacions que en el període de construcció es ponien per l’oest, just cap on mira la façana del temple. Tanmateix, Vázquez afirma que l’estudi no nega tot el que s’havia dit fins ara d’aquestes figures, sinó que «només el complementa i aporta una altra visió».
Joan Vázquez i el seu germà, Antonio Vázquez, van realitzar una primera investigació sobre les entrades de llum per la porta sud de la catedral durant el solstici d’hivern i després van treballar amb la hipòtesi que les mides de la catedral s’adeqüen a les proporcions gregues femenines en veneració a Santa Maria d’Urgell, a qui està consagrada. Seguidament, van estudiar les sortides i postes de sol d’acord amb l’orografia que envolta la ciutat i van veure que coincidien amb les mides i situació del temple. Finalment, i gràcies a tot aquest treball previ, ara donen una nova explicació sobre les figures que coronen la porta d’entrada.
L’explicació que historiadors han donat sempre sobre aquestes figures, que representen bèsties i humans (a vegades enfrontats), és que representaven les lluites humanes, els pecats, tot allò que no havia d’entrar al temple i que les persones havien de deixar fora abans d’entrar al lloc sagrat. Vázquez manifesta que la nova versió és un complement del que es deia d’aquesta iconografia. «Es tracta d’una hipòtesi i l’hem demostrat», remarca.
Durant el segle XII, quan es va construir la catedral, l’astronomia es basava en els estudis de Tolomeu, que va constatar que al cel hi havia 48 constel·lacions. Vázquez afegeix que, d’aquestes, «n’hi ha 14 representades a la façana» i hi ha dues figures més «una al principi i una altra al final» que han servit «d’indicadors», a través d’un eclipsi, per situar les figures al seu «lloc exacte».
Vázquez espera que tots aquests estudis que han fet es puguin veure en una publicació perquè en quedi constància. Aquest dissabte s’ha donat a conèixer la recerca completa en una conferència a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.