PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Àlvarez considera «econòmicament inviable» oferir radioteràpia al país

El ministre de Salut apunta que cal una massa de 100.000 habitants perquè sigui «rentable»

Per LÍDIA RAVENTÓS

La façana de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
La façana de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. | ALEX LARA
El Ministeri de Salut no es planteja, de moment, oferir als malats de càncer que puguin dur a terme el tractament de radioteràpia al país. Segons va explicar el titular de la cartera, Carles Àlvarez Marfany, comptar amb la màquina que permet fer aquest tractament és «econòmicament inviable» per a una població de 70.000 habitants. «Els experts diuen que si no hi ha una població de com a mínim 100.000 habitants no és rentable», va exposar. Tal com va manifestar Àlvarez, «és un tema de costos, és un material que necessita una certa massa clínica per poder-se rendibilitzar». Amb tot, el ministre va admetre que «la veritat és que és un problema» i va assegurar que «la nova direcció del SAAS analitzarà i mirarà com es pot implementar i millorar l’oncologia a Andorra» perquè «les tecnologies canvien i baixen de preu».

Una predisposició que es considera insuficient des de l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca). El seu president, Josep Saravia, va recordar que «els polítics s’equivoquen quan només veuen números i no persones» i va advertir que «al final aquestes actuacions els hi passaran factura perquè els que voten són les persones». «Per als polítics només són importants els números i no les persones. S’obliden que la seva veritable funció és estar al servei dels ciutadans», va insistir.

Ampliar les fronteres/ En resposta a la població que es calcula que cal tenir perquè l’aparell sigui «rentable», Saravia va posar en relleu que «no han de mirar els 70.000 habitants que té Andorra, han de mirar més enllà». I en aquest sentit va destacar que els polítics «tenen la vista molt curta» perquè oferir aquesta possibilitat al Principat «aportaria gent de la Seu d’Urgell i fins i tot de Puigcerdà perquè els queda més aprop Andorra que no Barcelona». «Per què si som bons per demanar que els països veïns ens deixin que la gent pugui anar a tractar-se a fora, no ho som per oferir un bon servei aquí i fer que els pacients es desplacin fins Andorra?», es preguntava. I afegia que «podem arribar fins a 50 o 70 quilòmetres al voltant, població molt més enllà de la d’Andorra».

«No és una despesa, és una inversió»/ El president d’Assandca apuntava també que el cost de la màquina que permet oferir la radioteràpia «no és una despesa, és una inversió». «Em fa gràcia el tema de la rendibilitat, hem de mirar a llarg termini. La sanitat, com l’educació, són inversions de vida», va sentenciar.

Per això, Saravia reflexionava sobre «de què serveix al final tenir tantes rotondes, túnels, els millors cotxes elèctrics i edificis si la gent està malament i no els pot utilitzar?». «Quan millor estigui la població, més coses farem», afirmava.

També fent referència a la «rendibilitat» de la qual parlava el ministre de Salut, el portaveu de l’associació s’indignava amb la despesa del nou edifici d’Andorra Telecom, The Cloud. «Resulta que el nou edifici de la parapública es pot gastar una milionada amb el The Cloud i això sí que és rentable pel país. Ara, tenir una màquina per curar els nostres ciutadans de la malaltia del segle, no», ironitzava.

Propostes/ Des d’Assandca van explicar que volen reprendre la feina i parlar tant amb el SAAS, com amb la CASS, com el ministre de Salut, ja que entenen que «des de la nostra experiència personal com a malalts i familiars podem aportar molt per millorar».

D’entrada, proposen que quan una persona rebi una sessió de quimioteràpia molt agressiva «cal que es quedi uns dies a l’hospital», ja que «el tractament els baixa encara més les defenses i anant a casa poden agafar qualsevol refredat que en el seu estat pot fins i tot acabar amb la seva vida». «És evident que això té un cost perquè s’han d’hospitalitzar però estem parlant de la vida de les persones», remarcava.

D’altra banda, també va reiterar la demanda d’un oncòleg fix a Andorra i de poder disposar de psicòlegs «no només pel malalt, també pels familiars perquè molts no saben com actuar davant d’una notícia com aquesta». Repetien també la necessitat de la llei de l’acompanyament i de la llei de l’oblit. «Ho hem dit molts cops però cap polític, ni governants ni de l’oposició ens ve a veure per preguntar». «Ens van venir a buscar per reclamar el vot, això sí, però després res»,va concloure. 
PUBLICITAT
PUBLICITAT