Here és el nom d’un espectacle que es pot visitar aquests dies de les festes de la Mercè de Barcelona a l’espai Fabra i Coats. Un xou en el qual l’usuari és el protagonista, simplement balancejant-se en un gronxador.  Aquest, però, no és exclusiu per a nens. És modern, amb un caliu cyber, apte per a que els adults s’animin a pujar-hi.
 

L’estudi creatiu Col·lec, cofundat per l’andorrà David Haro, estudiant d’una doble titulació en enginyeria de disseny industrial i de producte, és l’ideòleg d’una, diguem-ne atracció artística del segle XXI, que consisteix en un conjunt de quatre gronxadors que interactuen amb l’usuari de manera que la llum i el so varia en funció de la intensitat de balanceig. 
 

És clar que és un joc de nens, però també permet als adults atrevir-se a pujar a la joguina que sempre veu als parcs i que no s’atreveix a gaudir perquè ja té una edat, tot i que en la majoria de casos se’n mori de ganes. «Aquí el context és diferent, un altre decorat, més industrial. Aquí no tens vergonya a pujar-t’hi, fins i tot queda bé per a un empresari amb vestit i corbata», assegura Haro.
 

Sigui un joc o sigui art, tothom sap què ha de fer: seure, tirar-te enrere, aixecar els peus, estirar les cames i retrocedir en el temps per tornar a tenir un sentiment de joventut. «Tots els que pugen, somriuen», apunta el creatiu andorrà com a detall de l’èxit. «És curiós veure com un grup de persones d’uns 60 anys s’atreveixen a muntar-s’hi després de més de 40 anys sense fer-ho, sentir-se còmplices d’un vol que tornen a reviure tant i tant de temps després», afegeix. S’obliden del temps. Potser estan un quart d’hora allà fins que en un clic, un d’ells torna d’aquell viatge del temps, d’aquell vol, deixa el nen que ha portat a dins durant aquells minuts, baixa del seient i torna a ser el d’ara amb mitja cara de felicitat i l’altra mitja de melancolia.
 

El punt creatiu que proposa Here és aprofitar en què consisteix el joc del gronxador: «Volar el més alt possible». El joc de llum va variant de colors i la música sona en funció de l’embranzida i la rapidesa del balanceig, tot i que molts se n’oblidin, entretinguts en reviure la seva infantesa. «Si vas suau, més tranquil·la és la música [sempre electrònica, de Daft Punk] i si acceleres, es fa més aturada, igual que la llum, que canvia la seva potència».
 

Aquest espectacle va nàixer com un projecte de Col·lec per al concurs europeu Creatifi, al qual va acabar tercer de més de 60 propostes. Ara s’ha executat a la Mercè i la idea d’Haro és portar-lo a Andorra de manera permanent. Fixant un escenari a cada parròquia. «La idea és que els gronxadors interactuïn entre ells, amb la tecnologia fiware». Així, algú des d’Encamp per exemple, pot sentir la música d’un altre que també estigui revivint la seva infantesa balancejant-se a Sant Julià. Cal, però, que el Govern o els comuns acceptin la proposta de Col·lec.