PUBLICITAT

Andorra la Vella

El Parc Central, sota vigilància

Vidres trencats, pintades, ‘botellons’ i, fins i tot, incendis han afavorit la instal·lació de càmeres

Per marisa da costa

El conseller de Medi Ambient i Innovació, David Astrié, conversa davant d’una de les càmeres estrenada ahir.
El conseller de Medi Ambient i Innovació, David Astrié, conversa davant d’una de les càmeres estrenada ahir. | Emilio Prenas
Uns 28.000 euros per renovar la teranyina. Canvi de tirolina perquè els majors de 12 anys, que en tenen prohibit l’ús, fan cas omís de les restriccions. Uns altres milers d’euros per renovar els danys ocasionats als lavabos arran d’un incendi provocat amb un rotlle de paper de vàter cremat; això, ara fa una setmana i escaig. Aquests són únicament alguns dels fets que han conduït a fer del major punt d’esbarjo del país una zona vídeocontrolada. Ahir van entrar en funcionament les primeres sis càmeres de vigilància amb què d’ara endavant la capital mantindrà sota observació el Parc Central, amb l’objectiu de combatre els actes vandàlics però també l’incivisme.
 
Bona part del Parc Central ja es troba, des d’ahir, monitoritzat pels agents de circulació d’Andorra la Vella. Sis càmeres de videovigilància full HD i 4K, aparells de gran resolució, capturen les 24 hores del dia tots els moviments que es produeixin als voltants de l’edifici en què es troba ubicada La Central. El conseller de Medi Ambient i Innovació de la capital, David Astrié, va anunciar ahir la posada en marxa d’una mesura de control amb què la corporació espera reduir dràsticament les bretolades que sovint tenen lloc precisament al Parc Central, la zona d’esbarjo més gran i freqüentada del país, no només per infants sinó per la família al complet. 
 
La finalitat de mantenir l’espai controlat –en especial els seus accessos i la caseta en què es troben els serveis– no passa només per evitar «pintades, trencadisses de vidre» i, fins i tot, incendis i botellons. La voluntat abraça, tal com va plantejar Astrié com a exemple, la necessitat d’impedir les persones que passegen animals que es desentenguin de l’obligació d’encarregar-se dels seus excrements. En aquest punt, el conseller parroquial va recordar la tasca dels tres inspectors que, en el càrrec des del passat mes de juny, impulsen campanyes de conscienciació en favor de mantenir els carrers nets i en contra de l’incivisme.
 
Les sis càmeres al parc es veuran reforçades properament per tres d’altres que enfocaran l’espai dels jocs per als petits. Més endavant, serà el torn de la plaça del Poble, on es cobrirà la Rambla Molines i els ascensors, sobretot. Aquests dos punts estan confirmats i calendaritzats. Tanmateix, la corporació estudiarà, en funció de com s’organitzi «internament» per fer el «seguiment, control i gestió» de les imatges, «extrapolar aquesta vigilància a altres zones». Encara no se sap quines ni quan s’ampliarà l’observació, segons va dir Astrié, però «la intenció hi és».
 
La instal·lació d’aquestes eines de control que ahir van entrar en funcionament però que ja havia estat anunciada amb antelació, de seguida van suscitar un neguit: Què passa amb el dret a la intimitat i la protecció de dades? Qüestionat pels mitjans sobre aquest punt, David Astrié va explicar, sense entrar en detall al respecte d’aquesta normativa, que «ja està tot preparat per poder gravar». Així, el conseller d’Innovació va assegurar que «es va treballar prèviament» a la posada en marxa de la mesura i que, a hores d’ara, «ha passat tot el tràmit legal» i aspectes com «què es fa amb les imatges» o «quins són els llocs gravats» estan «ben tipificat al reglament».
 
Conseqüències per als autors / El Comú d’Andorra la Vella té la confiança que les càmeres instal·lades funcionaran com a mesura dissuassòria i que, amb la seva incorporació, els actes vandàlics a les zones controlades disminueixin notòriament. En cas contrari, un cop es constatin destrosses les imatges capturades pels nous aparells permetran acudir al Cos de Policia. El servei d’ordre serà l’encarregat d’identificar els responsables i de dur, si s’escau, els casos a la Batllia. Preguntat sobre les conseqüències per als autors de les bretolades i dels actes incívics, Astrié va apuntar la justícia com l’encarregada de determinar-les. 

El vandalisme, lacra de totes les parròquies / Un usuari denunciava aquests dies a través de les xarxes socials l’estat «lamentable» en què es troben les instal·lacions del voltant del CIAM, tot il·lustrant la queixa amb unes imatges en què s’apreciaven bancs malmesos, guixades a les parets, instal·lacions en mal estat. Ara fa tot just uns dies, el camp d’esports d’Aixovall també patia les conseqüències de la falta de comportament del jovent. Les parets que queden amagades sota ponts o en zones més fosques són vistes a ulls dels adolescents com a suports perfectes per deixar anar la imaginació i plasmar-ho amb esprais, i això no únicament passa a Andorra la Vella sinó arreu. 

Les bretolades que provoquen el trasllat dels bombers malgrat només es tracti d’un petit incident no són l’únic mal de cap a què s’enfronten les Administracions locals. La falta de civisme per part dels amos que no s’ocupen dels afers de les seves mascotes és també una preocupació per a les corporacions, que veuen com la queixa veïnal més reiterada guarda relació amb la brutícia als carrers. L’obertura de pipicans i les sancions econòmiques, a banda de les campanyes de pedagogia i conscienciació no han estat suficients, ha calgut arribar a la videovigilància i, fins i tot, a plantejar la possibilitat de fer exàmens de l’ADN per evitar aquesta irresponsabilitat. 

 

PUBLICITAT
PUBLICITAT