PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El Govern revifa la polèmica de l’euro andorrà amb una denúncia a Pulido

L’empresari espanyol no va anar a la diligència el passat 5 de setembre i ha demanat una rogatòria

Per Iván Moure

Rubén Pulido va rebre el document de la citació per a les diligències prèvies de la Batllia en català i en el seu idioma, castellà, i a la traducció literal –que es deu fer amb algun sistema no humà–, la data canvia el mes per l’any. Així doncs, en català
Rubén Pulido va rebre el document de la citació per a les diligències prèvies de la Batllia en català i en el seu idioma, castellà, i a la traducció literal –que es deu fer amb algun sistema no humà–, la data canvia el mes per l’any. Així doncs, en català | El Periòdic
La polèmica sobre l’euro andorrà torna a revifar quan tot s’havia calmat. Ha estat cosa del Govern d’Andorra, que va decidir emprendre accions legals contra l’empresari espanyol Rubén Pulido i denunciar-lo, tal i com s’exposa en la notificació enviada a l’afectat, «per un pressumpte delicte de calúmnies i difamació contra l’autoritat o funcionari». La manera de treure els lots de monedes al mercat va generar malestar i tot tipus d’acusacions dins el sector. Pulido va ser una de les veus més crítiques. I va acabar sent denunciat per l’Executiu, que no està disposat al maltractament del seu nom i que amb aquest acte no fa més que defensar el seu honor i la seva veritat.
 
El document que va rebre el director de l’empresa de distribució de monedes d’euros i d’inversió Pulifil €uro Specialist, a més de ser portaveu del grup de professionals Coin Collectors & Professionals Outraged by Andorra (CCPOA, Col·leccionistes de Monedes i Professionals Indignats amb Andorra), signada a data 1 d’agost, el citava per a les diligències prèvies a la secció d’instrucció 1, el passat 5 de setembre, fent-li saber també que podia comparèixer assistit per un advocat en exercici al Principat –adjuntant també un llistat dels lletrats– o que en tot cas tenia dret a tenir-ne un de guàrdia.
 
Pulido, però, no es va presentar. «No sóc andorrà, visc a Xerès de la Frontera i per feina m’ha estat impossible anar-hi», es va justificar ahir a EL PERIÒDIC D’ANDORRA. Per això ha demanat una comissió rogatòria, amb la intenció de que el cas es pugui tractar des de la ciutat andalusa. Ara, està esperant resposta confiant que es permeti que el cas es pogui tractar dins la seva jurisdicció i no a Andorra.
 
Al marge de la querella, Pulido admet que no esperava «tot aquest rebombori» i va acusar el Govern de «vol sentir-se enganyat, quan els enganyats som nosaltres». «Jo, quan faig una afirmació, està contrastada i respaldada. Tinc recolzament a tor arreu», sosté. En tot cas, l’empresari espanyol es posa a la pell de l’altre i tracta d’entendre perquè l’han denunciat: «Hi ha coses que no els han agradat i imagino que es volen sentir afectats. El que no veuen és que d’aquesta manera el que estan aconseguint és augmentar el mal que fam. Jo el que he fet és denunciar una realitat i si volen que em retracti de les meves paraules o que calli, no veig just que ho facin d’aquesta manera».
 
Cinca i Pulido es van veure al gener / És per això que Pulido creu que parlant, sense haver de recórrer als tribunals, és la solució adequada. «Potser haurien de seure amb mi. A mi m’agradaria, i de manera desinteressada. Poden comptar amb mi per qualsevol tipus d’assessorament». De fet, això ja s’ha produït. Segons explica Pulido, ell i el ministre de Finances, Jordi Cinca, han intercanviat diversos missatges privats per via twitter en més d’una ocasió. I el gener passat va venir a Andorra, li va demanar una reunió i aquesta es va produir.
 
«Es va justificar per com havia actuat amb la posada en circulació dels euros andorrans però no ha buscat cap solució. Jo li vaig exposar el que ja li havia dit, què es podia fer per millorar la situació... Em va dir que prenia nota dels meus consells... Però no ha fet res. Tot allò ha quedat en paper mullat».

Cronologia dels fets / El 23 de desembre del 2014 es va obrir la veda amb tota aquesta polèmica d’emissió i llançament al mercat d’euros andorrans, quan va sortir el primer lot al mercat. Els numismàtics tenien un marge d’un 20% de benefici en la comercialització de monedes de col·lecció, ja que les van posar a la venda a un preu de 24 euros la sèrie i obtenien un benefici brut de 4,8. El Govern també oferia lots al preu real de 3,88 euros.
 
Però va aparèixer la revenda. Les filatèlies del Principat anaven a les mil meravelles, però els que més s’inflaven les butxaques eren els clients. Per internet es van arribar a veure, per exemple a Alemanya, subhastes de fins a 599 euros –sense despeses d’enviament– i el preu de venda habitual rondava els 150. Fins i tot pels carrers d’Andorra es podien veure intercanvis. Els que es dedicaven a fer negoci, diguem-ne alegal, esperaven els compradors –cada resident tenia dret a adquirir un lot– a la sortida de les filatèlies a un preu superior a 24 euros de tal manera que el client sortia guanyant i ell també, en la posterior revenda a especuladors estrangers. 
 
També les emeses pel Govern van passar en prop de dos mesos de ser comprades a 25 euros a tenir un valor superior als 90. Les cues, com es podran imaginar –o com han pogut comprovar personalment– arribaven a ser exageradament llargues.
 
Així van començar a ploure les crítiques dels experts del sector. A dia d’avui la cosa havia amainat, tot i que per internet encara es pot trobar la seva comercialització en alguns webs, ja que amb l’emissió de noves monedes al 2015 va permetre crear més lots –n’hi ha de 42 a 180 euros– tot i que el 'boom' de l’euro andorrà ja ha passat i ara la revenda es va a un preu bastant inferior.
PUBLICITAT