Amb la neu com a principal protagonista, la galeria Art al Set organitza Terra i blanc, una exposició amb els paisatges andorrans més salvatges com a pal de paller. El seu creador és Xavier Rodés, un artista català de renom a nivell internacional que ha exposat a ambdues bandes de l’Atlàntic, des de Ginebra fins a Buenos Aires, passant per les principals galeries de Nantes, Boston o Nova York, entre moltes altres.
 

Després de molt anys de repetides estades al país per visitar uns amics (en les quals va començar a immortalitzar alguns paisatges), Rodés va decidir-se per iniciar un seguit de quadres dels paisatges més insòlits de la muntanya i el camp andorrà.
 

Amb un estil pictòric molt personal, de formació clàssica i concepció molt moderna de l’art figuratiu, l’artista ha pintat al natural alguns dels indrets més agrestes del territori. «De vegades cal superar el fred i la incomoditat que provoca la neu per captar l’essència del paisatge», va explicar ahir l’artista defensant la puresa de desplaçar-se in situ fins al lloc per captar-ne l’essència. El blanc de la neu, va destacar, emfatitza el protagonisme dels motius afavorint els recursos de composició. «El meu art és més plàstic que pictòric. M’agrada captar escenes i paisatges que tinguin un gran valor documental sense tenir tant en compte el valor estètic», va comentar mentre assenyalava un quadre de l’exposició on s’aprecia un antic galliner de pagès de la Massana. 

Dinamisme/ En una exposició on s’alternen una majoria de quadres de paratges del país amb alguns altres d’Estats Units, Espanya i algun retrat, Rodés incorpora elements inanimats que insinuen la presència figura humana per aconseguir el dinamisme desitjat. Segons Rodés, «pintar al natural requereix una execució hàbil i dinàmica per a no perdre cap detall. Un núvol o una ombra, per exemple, són elements molt fugaços, pel que cal ser molt ràpid si vols captar-ne l’essència». Reconeix, però, que la clau de l’espontaneïtat del seu estil resideix en la pràctica d’un gran dinamisme en conjunció amb la pintura en estudi.

 

En una exposició on es mescla la serenitat de paisatges plans amb l’agressivitat de les nostres serralades, pot apreciar-se l’enorme influència de l’àmbit cinematogràfic que va rebre el pintor en l’enquadrament de la majoria de les seves obres. «Andorra no és un país fàcil a l’hora d’aconseguir un equilibri compositiu adequat perquè manques de la línia d’horitzó en la majoria dels paisatges. Sembla que les muntanyes se’t tirin a sobre», va reflexionar, pel que «cal buscar altres recursos que delimitin l’espai terrenal de l’eteri, com ara les ombres».
 

El seu èxit queda palès en els diversos encàrrecs que ja ha rebut de vàries famílies del territori en la seva primera exposició dins el Principat. En tres cicles d’intensa activitat pictòrica repartits en 10 anys, Rodés ha produït obres que s’ubiquen en llocs tan diversos com Pas de la Casa, la Vall Blava, Arinsal o el Cortals d’Encamp. «Tot i aquestes obres, la meva creació artística d’aquest país no s’ha acabat. Encara tinc molts projectes i espais per finalitzar», va sentenciar.