PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

El comú creu que Naturlandia guanyarà diners a partir del 2017

El cònsol major preveu que amb la disminució de l’endeutament «no s’hauran de posar més diners»

Per ESTEFANIA GRACIA

Uns escolars fan cua per pujar al Tobotronc de Naturlandia.
Uns escolars fan cua per pujar al Tobotronc de Naturlandia. | TONY LARA
El Comú de Sant Julià de Lòria creu que a partir del proper any Naturlandia començarà a tenir guanys, de manera que el comú «ja no haurà de posar més diners en la societat i aquesta deixarà de tenir pèrdues», segons ha puntualitzat el cònsol major, Josep Miquel Vila. El cònsol també va matisar que durant els darrers anys la distància entre les despeses i els ingressos «s’ha anat fent més petita. I creiem que cap al 2017 ens en sortirem». Vila va explicar els detalls anit en una reunió de poble. 
 
Entre el 2017 i el 2019 es preveu que els ingressos de Camprabassa augmentin dels 3.124.253 euros als 5.361.641 euros i que les despeses es mantinguin dels 5.184.381 euros als 5.255.641 euros, cosa que farà tenir un resultat de liquiditat més positiu. A més, la pretensió és, fins al 2019, «rebaixar l’endeutament de Camprabassa amb els bancs en 2,8 milions», va afegir Vila. 
 
Despeses del tobotronc / Durant els primers anys de Naturlandia, des del 2004 al 2009, els ingressos d’explotació de la societat van augmentar de 251.706 euros a 1.612.677 euros. Tot i això, les despeses també van anar creixent ràpidament, ja que al 2004 eren de 318.463 euros i al 2009 de 2.750.564 euros. Durant aquest període, la necessitat de tresoreria va ser molt gran, passant de 66.757 euros a 3.541.543 euros. 
 
Segons Vila, això va ser degut sobretot a «la construcció del Tobotronc», i en menor mesura, a la re-adequació d’edificis que es van fer entre aquells anys. Durant dit període es van invertir 7,2 milions d’euros i el dèficit d’explotació va ser de 2,3 milions d’euros, mentre que les necessitats totals de tresoreria van ser de 9,5 milions d’euros. 
 
Primer Finançament / L’any 2004 els bancs van donar un finançament a Naturlandia de 93.570 euros, ja que aquesta encara no tenia endeutament, mentre que al 2009 els bancs van donar 8.753.947 euros a la societat per poder cobrir totes les inversions que s’havien anat fent. 
 
Durant aquest temps també va augmentar el capital aportat pel comú, que va passar de 105.000 euros a 1.104.985 euros. 
 
Període 2010-2015/ Dels anys 2010 a 2015, els ingressos d’explotació de Naturlandia van augmentar de  3.016.379 euros a 3.878.123 euros. A més, durant el 2010 i 2011 hi va haver un augment més significatiu gràcies als imports de la recaptació de terres de la Tàpia, segons va destacar Vila. Mentre que a partir del 2012 es van disparar les despeses i les inversions coincidint amb la construcció i posada en marxa del parc d’animals, quan es va passar de tenir 3.274.858 euros al 2010 a 4.995.462 al 2015. 
 
Durant aquesta segona etapa també va augmentar una mica el deute bancari, que va passar dels 8.871.462 euros a 9.301.069 euros, «però es va poder aguantar», va afegir el cònsol major. I en relació al que va aportar el Comú de Sant Julià, «va augmentar també considerablement. Al 2009 va aportar 1.104.985 euros mentre que al 2015 en va aportar 10.901.821».
 
Necessitat de tresoreria / Entre el 2010 i el 2015 es va generar a Naturlandia una necessitat de tresoreria d’aproximadament 13 milions d’euros que es va finançar amb capital aportat pel comú. Aquests diners es van utilitzar per fer front al dèficit ocasionat per les pèrdues contínues (7,4 milions) i la inversió realitzada (6,3 milions). 
 
En resum, en els 12 anys compresos entre el 2003 i el 2015 s’ha generat un deute bancari de 9,3 milions, s’han fet ampliacions de capital de 10,9 milions més i resta un deute de 3,2 milions amb els proveïdors. Entre això i el que es deu als bancs, el comú es va veure obligat a fer un crèdit extraordinari de 3,5 milions. I pel que fa a les aportacions líquides anuals que el comú ha fet a Naturlandia, aquestes sumen més de nou milions d’euros. 
 
Inversió estrangera / Vila també va destacar que la situació d’endeutament no es podia mantenir més. «El comú no pot invertir més en Camprabassa perquè no hi ha diners». Tanmateix, per a que el superàvit previst a partir del proper any es produeixi, «hem de canviar l’organigrama (tot i que intentarem aguantar el màxim de llosc de treball), aconseguir inversions externes i ampliar les activitats. També és probable que es toquin variacions horàries i temporals del calendari. I a nivell de tarifes, aquestes s’haurien d’adequar». 
 
En relació a les inversions, Vila va matisar que avui en dia «no entraran nous socis, però si els inversors volen muntar algun enginy o activitat i aquesta aporta diners a Camprabassa i més atracció, benvinguda sigui». 
 
Suport del govern / Vila també va assegurar que el Govern «entén que s’ha de col·laborar amb el país i amb Sant Julià. Ja s’ha començat a treballar amb la zona de ràfting, i en aquest sentit es poden fer sinergies amb Naturlandia fent paquets d’activitats i donant més vida al poble». 
 
En relació a la parròquia, Vila va puntualitzar que l’Executiu «veu que és un tros de país que no està ben cuidat i que està més empobrit que els altres, per tant, defensar el país és defensar Sant Julià, i així ho ha entés el Govern i ens ho ha fet saber». 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT