El conseller de la minoria de Sant Julià, Rossend Duró (UL+Ld’A), reconeix que el comú està una mica «entre l’espasa i la paret» en relació a la gestió i aixecament de Naturlandia. Tot i això, «després de la reunió de poble que va oferir dimecres el cònsol [Laurerèdia en Comú], en trec la conclusió que la direcció de Naturlandia no ha actuat bé, i no sé perquè encara es conserva dita direcció a data d’avui».

Duró recorda que durant el mandat anterior, «es van fer unes recomanacions sobre la seguretat del Tobotronc i es va fer cas omís. Fins que les recomanacions no van arribar a Govern aquest no va posar-hi mà i va ser llavors quan va interposar una sanció a la societat per no haver fet cas a les recomanacions». 
 

Partint d’aquest fet, el conseller puntualitza que avui en dia «encara hi ha problemes amb el Tobotronc, sobretot a nivell d’avaries. També semblaria ser que no hi ha suficients peces de recanvi perquè totes o la major part de vagonetes estiguin en funcionament». 
 

Duró assegura que de les més de 80 vagonetes que té el Tobotronc, «gairebé la meitat, unes 40, no estan en funcionament perquè els manquen peces de recanvi». I això comporta «una pèrdua de rendibilitat, perquè tot i que hi ha gent, hi ha aparells que no s’estan fent funcionar». Per tots aquests fets, Duró destaca que la direcció «no està fent una bona feina, perquè primer de tot és la seguretat de la gent, i si una activitat té èxit ha de funcionar al màxim de la seva rendibilitat». 
 

Tanmateix, el conseller remarca que el comú actual «ha estat realitzant anàlisis» per veure la viabilitat de Naturlandia, «però jo hem pregunto si aquesta feina no l’ha pogut fer el director actual del parc, si no ha tingut temps d’analitzar la situació durant el passat mandat i durant aquests nou mesos». 

 

Beneficis a partir del 2017 / El cònsol major de la parròquia, Josep Miquel Vila, va destacar ahir durant la reunió de poble que a partir del 2017 es preveu que Naturlandia pugui tenir beneficis. Al respecte, Duró creu que hi ha «prou gent, i ben portat, és possible que el parc es mantingui i arribi a un equilibri, però dir que tindrà beneficis és una mica atrevit, jo crec que hem de deixar una mica més de temps». A banda, el conseller de la minoria, Joan Albert Farré, destaca que el fet que es presenti un projecte perquè Naturlandia «pugui ser autònoma amb el tema del retorn i amortització del deute i que a més pugui ser un motor de Sant Julià i el Principat és un fet molt positiu». 
 

A més, «nosaltres sempre hem confiat en aquest projecte i hem dit que tenia possibilitats de redreçar-se. Estem satisfets que ells [el comú], després dels seus estudis, s’hagin adonat que amb petites millores aquest projecte pot tirar endavant i amortitzar el deute que tenim».
 

Duró i Farré coincideixen en què Naturlandia «no és només un parc d’atraccions de Sant Julià, és de tota Andorra. Perquè si es parla de turisme, el turisme arriba a tot el país». A més, Farré  comenta que estaria «bé que l’Executiu pogués, d’alguna manera, participar en la promoció de Naturlandia des d’Andorra Turisme o des del mateix Govern».

 

Inversió externa / En relació a la possibilitat de rebre inversions externes a Naturlandia, Duró matisa que si hi ha inversors «que estan disposats a fer alguna cosa, tant de bo sigui així. Però des de l’oposició no tenim coneixement de cap futura inversió». A més, Farré afegeix que les noves activitats «que s’hi puguin realitzar [a Naturlandia] i que ajudin a assolir aquesta major quota del parc segurament seran benvingudes, sempre que tinguin aquesta finalitat». 

Amics de la Rabassa no confia en el projecte / Des del col·lectiu Amics de la Rabassa, Anna Riberaygua (una de les portaveus) destaca que Naturlandia és «un projecte que no té futur». En relació a la reunió de poble realitzada dimecres a la parròquia, el col·lectiu «valora positivament la voluntat d’informar del comú i de compartir les seves informacions. Estem d’acord en què la parròquia necessita un projecte seriós, amb perspectiva de futur i que tingui en compte el desenvolupament de la parròquia a curt, mig i llarg termini, però aquesta [el projecte presentat dimecres] no és la so·lució». 

A més, Riberaygua remarca que el projecte «no és gens creïble. És impossible que al 2017 no hi hagi pèrdues, i no es van explicar mesures concretes, per tant, no se’ns va transmetre cap credibilitat». 

 

Sí impostos però no inversió / El cònsol major de Sant Julià, Josep Miquel Vila, va destacar durant la reunió de poble que el comú no pot fer inversions perquè «no hi ha diners». Vers aquest fet, Riberaygua matisa que el poble de Sant Julià «no té perquè pagar impostos per una gestió mal feta d’una societat i quedar-se així sense inversions». 

 

Ja s’havia apostat pel canvi / La portaveu també creu que ja fa temps «que s’estava aportant una solució alternativa. Des del col·lectiu vam donar una opció de reconvertir el projecte de Naturlandia en un altre, però un cop més s’ha perdut aquesta oportunitat, i així es va demostrar durant la reunió de poble, i veritablement és una llàstima, perquè ara era el moment de valorar-ho». 

 

No hi ha interessats / La inversió externa és una de les possibilitats que es preveu per reflotar Naturlandia. Tot i això, Riberaygua creu que ja s’ha comprovat en anteriors ocasions que no «es vol invertir». Vam presentar un informe, realitzat per una empresa de Barcelona i especialitzada en temes d’inversió, i se’ns va dir que era impensable invertir en Naturlandia».