Laika (l’associació que lluita per a la protecció dels animals de companyia) veu favorable l’externalització de la gossera i la gatera. Tot i això, el president de l’entitat, Josep Mas, destaca que no es presentaran a la licitació «perquè no tenim capacitat per portar-la. No sé quins podran ser els candidats, encara s’han de presentar, però nosaltres, en principi, si es porta com fins ara o fins i tot millor, ho veiem positiu». 
 

A més, l’associació celebra que els dos treballadors que hi havia fins ara a la gossera es passin a un nou departament, el de tinença i protecció animal, perquè «és un àmbit que també ens feia falta reforçar», matisa Mas. Tot i això, el president creu que s’haurà de vetllar «després també perquè qui porti la gossera i la gatera ho faci segons el que dictamina el plec de bases». En aquest sentit, Mas puntualitza que hi haurà una supervisió per part del Govern «per veure com s’està portant, per tant, no crec que hi hagi cap problema». 
 

Tanmateix, una de les responsable de Bomosa, Coral Bonnín, matisa que aquesta supervisió és necessària, «tant per a la gossera com per a la gatera, i al fer la vigilància un comitè d’experts se suposa que ho han pensat bé i que les coses que s’exigiran són raonables».
 

Un dels aspectes que Mas també destaca és que no es tocarà –tot i l’externalització– «el tema del voluntariat, aquest continua igual que abans i tothom qui vulgui podrà anar com sempre a passejar els gossos durant les hores estipulades».

 

Bomosa, possible licitador / Qui sí es planteja presentar-se al concurs d’externalització és Bomosa, segons destaca Bonnín. La representant matisa que «no està tot decidit, encara hem de veure el plec de bases i valorar si s’ajusta als nostres objectius». Per tant, «estem pendents a què surti el plec i llavors prendrem la decisió de si presentar-nos o no, i si veiéssim que les exigències no són raonables no ens presentaríem, però per ara no hi ha res decidit». 

 

Menys animals a adoptar / El ministre portaveu, Jordi Cinca, va anunciar dimecres que l’externalització de la gossera es feia perquè els animals en adopció «han disminuït» i, en conseqüència, també la feina. Mas puntualitza que aquest fet és cert, «ja no és com abans que havien arribat a 60 o 50 gossos per adoptar, ara el nombre varia entre 10 i 15. I si ara es poden destinar aquests recursos a altres departaments on fan falta, ho veiem bé». 
 

Bonnín comparteix aquesta idea i matisa que és cert que la gossera cada cop tenia menys animals en les instal·lacions. «I potser se’ls hi ha fet una mica gran mantenir-la, tenint també present les despeses que això comporta». 

 

Una externalització conjunta / El president de Laika matisa, a més, que des del col·lectiu es vol que s’externalitzi «conjuntament la gossera i la gatera, volem que ho porti la mateixa empresa i que porti les coses conjuntament, sinó serà més enrenou». Aquest fet, però, sembla ja es contempla en el plec de bases. 

 

Activitats paral·leles / Un dels incentius de l’externalització és també que l’empresa adjudicatària podrà realitzar activitats alternatives. Aquest aspecte «és un fet que ja veníem reclamant. S’haurien de fer ensinistraments més personalitzats (per a gossos que, per exemple, tenen problemes de comportament), fomentar les visites educatives i fer altres activitats per als gossos».

Bonnín afegeix que es podrien fer també altres serveis, com oferir una residència canina o altres activitats «que serien un plus per a Andorra». 

 

Neguit ciutadà / Tot i la visió positiva que tenen els dos col·lectius animalistes exposats, la ciutadania no té un pensament tan satisfactori vers l’externalització de la gossera i la gatera, ja que les xarxes socials com Facebook s’han omplert de missatges de rebuig i negativisme ves el futur de les instal·lacions un cop aquestes siguin adquirides per una entitat privada. 
 

Per exemple, una ciutadana publica: «Espero que no surtin perdent els gossos. I sobretot els gats, que són els grans oblidats, els més perjudicats i perseguits per tots». Un altre afegeix: «Espero que sigui per a bé, no m’agrada gaire que algú vulgui o pugui fer negoci amb els animals. Haurem de fer un seguiment». 
 

I un altre ciutadà matisa que la Seu d’Urgell «ja va externalitzar la gossera entre els anys 2007 i 2010 i va anar malament». També hi ha qui puntualitza que l’important «és que –ho porti qui ho porti– hi hagi un seguiment i control des de fora per evitar que es prenguin decisions que facin patir als gossos i gats».