Gestat l’any 2015 a Ciudad Real, la fusió del Partit Íber Espanyol amb el Moviment Ibèric Portuguès va donar llum al que es coneix com el Partit Ibèric. Els seus principals impulsors són l’exalcalde i militant durant 45 anys del PSOE, Casimiro Sánchez Calderón, i Paulo Gonçalves. La fusió els va dotar de l’articulació política necessària per decidir-se a presentar-se a les pròximes eleccions europees de 2019, amb un candidat portuguès per Espanya i un d’espanyol per Portugal.
 

Defugint de propostes utòpiques i poc realistes, els principals objectius d’aquest partit es basen en la unió de forces i institucions amb la voluntat de crear un país «més fort a nivell econòmic, social i cultural». Entre les seves propostes destaca la unió de la seguretat social, d’organismes reguladors, bancària, la convalidació de títols universitaris esportiva o la integració dels espais radioelèctrics en un de sol. Altres beneficis que exposen els seus militants seria la unificació horària, que, segons ells, promouria grans beneficis a nivell econòmic i comunicatiu, així com també la representació del mapa del temps en un sol territori geogràficament parlant. En aquestes proposicions queda clara la intenció pragmàtica i eficient de la configuració d’un nou país on l’estalvi i l’eficiència econòmica i institucional en siguin els pals de paller.
 

Totes aquestes demandes es plasmen en la Declaració de Lisboa, un document que plasma aquesta voluntat d’agermanament per «caminar junts» i guanyar força, veu i vot tant en la Unió Europea com en la Comissió. A més, destaquen, la unió dels tres Estats significaria un fort augment de població i PIB que dotaria la confederació d’una major pes a nivell internacional. Tot això, doncs, en un context de «quarta revolució industrial» i a una complexa «revolució tecnològica» on la no-unió significaria un «fracàs per als tres països».
 

Totes aquestes propostes, apunten, s’han d’articular en benefici mutu dels tres països sense que cap d’ells se’n ressenti ni tampoc se’n beneficiï. Deixen clar que no es tracta d’una integració de Portugal i Andorra dins d’Espanya, sinó que aboguen per un procés equitatiu, on «la no-duplicitat de costos, la igualtat i el benefici col·lectiu siguin els elements principals a tenir en compte. 

 

BENEFICIS PER A ANDORRA / Quant al Principat, els membres del partit esperen que es creï una delegació d’aquí poc amb l’objectiu d’estendre als tres Estats els objectius d’unificació  ibèrica que pregonen. «Molts portuguesos fa anys que anhelen que aquest desig es faci realitat. Ara és l’hora de fer-ho a Espanya i Andorra», expliquen. Apunten, a més, que la unió tindria uns beneficis econòmics per a Andorra que d’una altra manera no serien possibles.
 

Pel que fa a l’idioma, destaquen la promoció de les llengües amb la creació d’una escola hispanoportuguesa totalment bilingüe amb la fusió de l’Instituto Cervantes i l’Instituto Camoes.  Quant al català, també es proposa l’oficialitat de la llengua catalana conjuntament amb les altres dues.