S’imaginen 8.000 boques xiuxiuejant alhora, emetent un murmuri constant i conjunt? Doncs és la proposta que representarà Andorra a la pròxima edició de la Biennal d’art contemporani de Venècia, que se celebrarà l’any que ve. El comissariat ha seleccionat Murmuri, el projecte d’Eve Ariza, un tast del qual es pot veure a la Sala d’exposicions del Govern Art al Roc (l’antic CIAM). Murmuri «ha tocat; comunica, desperta», va argumentar ahir l’artista, molt orgullosa de ser l’escollida. 
 

Ariza competia amb Zoe i Jordi Casamajor, als quals anima a continuar els seus projectes: «Tots ens ho hem treballat molt, les tres propostes han de continuar vivint. Si el comissariat no m’hagués triat hauria seguit amb Murmuri», va asseverar. Amb tot, Ariza va admetre que el jurat ha tingut «bon feeling» amb l’obra, i des que va presentar el projecte, la setmana passada, ha rebut «molt bones opinions tant des de l’àmbit artístic com d’altra gent».
 

Murmuri, per tant, se’n va a Venècia. Ariza haurà de viatjar a la ciutat dels canals per conèixer in situ l’espai que acollirà el pavelló andorrà, el Palazzo Ca’ Cappello Memmo, molt ben situat davant del Gran Canal i a la Riva dei Schiavoni. Quan va idear el projecte, l’artista desconeixia que a l’església, del segle XVIII, es va utilitzar tant com a espai de culte com a sala de concerts, on Vivaldi hi va treballar com a mestre del cor, escrivint nombroses cantates i impartint classes al seminari. La música té molt a veure amb Murmuri ja que és «un projecte d’escolta», va matisar la creadora. «Es tracta d’un murmuri global composat de molts murmuris. Els contenidors atrapen el so ambiental, com les petxines, i el converteixen en un xiuxiueig», va precisar.
 

Per presentar el projecte al comissariat i a la ciutadania, Ariza ha cuit 800 bols d’argila, però per a Venècia  en courà entre 8.000 i 9.000, «cadascun tornejat tradicionalment, però el modelo al torn, el deconstrueixo». El resultat són milers de boques que fan vibrar tota persona que s’hi acosta i para l’orella en algun dels orificis. «El silenci total no existeix», va advertir l’artista, per tant, els bols sempre xiuxiuejaran alguna cosa.
 

Ariza ha donat moltes voltes al tema de la comunicació, com en la seva anterior línia de treball, al voltant del Bla i la xerrameca. A Murmuri hi continua present, però hi combina l’aspecte visual i el sonor. La instal·lació uneix arquitectura i ceràmica «per ocupar l’espai directament de les parets», va puntualitzar.
 

Ara Ariza requerirà molta «disciplina» per tornejar una mitjana d’entre 1.600 i 2.000 bols mensuals durant els pròxims sis mesos, per disposar d’entre 8.000 i 9.000 boques argiloses per instal·lar a les parets del palauet venecià. El trasllat, però, serà senzill: tots apiladets, caben en poques caixes.