PUBLICITAT

La Massana

Els passadors arriben a l’escenari

Agustí Franch presenta l’obra ‘Fred’ que s’estrenarà demà al teatre de la plaça de les Fontetes

Per Iván Moure

Colombo, Robles, Franch, Joan Hernández –director artístic de l’ENA– i Pla, ahir en la presentació de l’obra ‘Fred’ al museu Casa Rull.
Colombo, Robles, Franch, Joan Hernández –director artístic de l’ENA– i Pla, ahir en la presentació de l’obra ‘Fred’ al museu Casa Rull. | Maricel Blanch
Per creuar els Pirineus, de ben segur la tasca més perillosa i especialitzada de les que portaven a terme els grups encarregats de les evasions, es comptava amb la participació dels guies, també coneguts com a passadors, majoritàriament persones nascudes o residents als Pirineus, o sigui, coneixedores del medi, dels camins i de la seva gent.
 
Aquesta és la temàtica de la nova obra del director andorrà Agustí Franch: Fred. No hi ha res escrit ni hi ha constància de què a Andorra existís aquest personatge. Però com dirien a Galícia, habelas, hainas. «Segur que algú ha viscut una situació similar a la de la Sara i l’Antoni», assegura el director. Ells dos són un matrimoni andorrà que amaga una família polonesa jueva en plena Segona Guerra mundial, en una hora i mitja d’obra que va guanyar el premi de teatre del 50è aniversari de Crèdit Andorrà. Més de 20.000 euros de pressupost per a una obra que s’estrenarà demà a les Fontetes de la Massana: «Ens hauria agradat fer-ho aquí», al Museu Casa Rull de Sispony, on ahir es va fer la presentació, «perquè és un entorn perfecte». Dissabte hi haurà una segona funció al mateix emplaçament i el dijous de la setmana que ve, 20 d’octubre, es podrà veure a l’auditori Claror del centre cultural i de congressos lauredià.
 
Els andorrans Irina Robles i Joel Pla, més l’italià Ettore Colombo, protagonitzen una obra que compta amb fins a sis personatges. Franch ha aconseguit donar forma a una idea - suggeriment de Pla, qui li va dir que havia de fer una obra d’aquesta temàtica: «Tenia ganes de parlar dels passadors, és un tema que estava amagat, un capítol apassionant de la història d’Andorra. Aquest és el meu mèrit». Colombo generalitza per parlar d’una «història que va afectar a nivell europeu. Sempre han  existit persones com aquestes, que arrisquen la vida per protegir els altres», aplaudeix.
 
Tot i ser tres actors, l’obra conté fins a sis personatges. D’una banda, «perquè s’ha de reduir la despesa, tenim els recursos mínims», argumenta Franch. De l’altra, «perquè no deixa de ser un atractiu per a l’espectador. En uns pocs segons pots veure un canvi radical de personatge, cosa que des del punt de vista del públic impacta». 

 
Vell andorrà i malparit alemany
 
Per exemple, Colombo té tres papers: el d’un vell andorrà, Serafí, pare de la Sara; el d’un «malparit» alemany, Hans, espia oficial de la Gestapo, «el dolent» de l’obra; i el del refugiat polonès, Daniel. Pla es converteix en l’Antoni, el marit del matrimoni andorrà, de família pobre i que és el que accepta tenir refugiats a casa seva; també fa de germà de Sara, d’una família més aburgesada. I la Irina té un únic paper, el de Sara, la dona andorrana que està embarassada de vuit mesos i que d’entrada, en l’estat que es troba, no vol riscos i es nega rotundament a tenir amagats els refugiats.
 
També hi ha d’altres personatges que hi són però no apareixen, és el cas de la Rebecca –l’esposa de Daniel–, el seu fill de cinc anys i el Sendo, un amic passador de l’Antoni. L’àudio farà que ens adonem que hi són.
Ha estat un mes intens d’assajos de posada a punt per pujar als escenaris. A dia d’ahir eren tres les funcions previstes, les citades dues a la Massana i una a Sant Julià de Lòria. Amb tot, la idea és fer una gira per Catalunya, encara per definir però sobretot a localitats identificades amb la història dels passadors: principalment de la zona dels Pirineus és el cas de l’Alt Urgell o la Cerdanya. Així, surt a la llum una obra que segons defineix Franch és «petita, maca, rodona, no molt original però sí de país». «Sigui o no maca», puntualitza Pla, «l’obra atrapa, i això és el que volem del públic».

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT