Mentre aquesta setmana el ministre d’Educació, Ensenyament Superior i Recerca, Eric Jover, ha presentat el Decret de prevenció i tractament de situacions d’assetjament escolar als centres educatius, el Butlletí del Consell General va publicar ahir les respostes del Govern respecte les actuacions del protocol de lluita contra el bullying, en les quals informa que, entre els anys 2012 i 2016, el nombre de notificacions de «possibles situacions d’assetjament escolar formalitzades pels centres educatius» al Ministeri d’Educació ha estat de 18 casos.
 

El protocol, en forma de prova pilot, es va començar a aplicar el curs 2012-2013, any en què es van notificar dos casos. El curs següent, 2013-2014, dos casos; el 2014-2015, nou casos, i el curs passat, 2015-2016, cinc casos. A més, la directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès Bru, la responsable de la resposta escrita a la pregunta plantejada per la consellera liberal Carine Montaner, explica que el ministeri també rep trucades de famílies que tenen «sospites que els seus fills pateixen una situació d’assetjament escolar. En aquests casos, la figura de l’inspector educatiu, conjuntament amb el centre i les famílies, determinen si és o no un cas de bullying. El curs passat es van atendre set avisos de famílies, tot i que cap d’ells va derivar en una obertura d’expedient de seguiment.

 

INDICADORS DE RISC / Segons l’argumentari de Pagès, el protocol conté un llistat d’indicadors de risc per detectar un possible cas d’assetjament escolar. Si així se sospita, es comunica a la direcció del centre que, al seu torn, convoca l’equip d’intervenció que recopila, analitza i determina si és un cas de bullying. Si es confirma, el centre escolar ho ha de comunicar a l’Àrea d’Inspecció i Avaluació Educativa mitjançant un formulari. L’Àrea obre un expedient administratiu i «controla la implementació de les accions dutes a terme des del centre escolar establertes en el pla d’intervenció» i la seva «efectivitat».
 

L’assetjament és un delicte tipificat al Codi Penal. L’article 139 bis estableix que «el qui, amb la intenció d’instil·lar a una persona un sentiment de por per la seva seguretat, adopta de manera repetida i regular, directament o indirectament, un comportament amenaçador envers ella o les persones del seu entorn ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest. La pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior quan la conducta s’hagi realitzat sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat».
 

De fet, i segons les recomanacions realitzades pel Gabinet Jurídic del Govern per incloure en el Decret de prevenció i tractament de situacions d’assetjament escolar als centres educatius, es defineixen les responsabilitats, el rol de cadascuna de les persones que intervenen en la detecció del cas, el tractament i el procés i els terminis a seguir. La Policia hi podrà intervenir.
 

La directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa avança que durant el curs escolar 2016-2017, es realitzarà una recollida de dades «per obtenir una radiografia de la situació actual, analitzar les noves dades a la llum dels resultats de l’enquesta del curs escolar 2012-2013, extreure conclusions, valorar l’impacte en terme d’eficàcia del protocol al llarg dels anys d’aplicació (...) i fer propostes de millora». 
 

Amb tot, en la resposta escrita, Pagès afirma que l’abril passat es va enviar una carta als representants dels tres sistemes educatius demanant quins aspecte del protocol caldria millorar o completar però «les respostes rebudes no van especificar cap proposta de millora en relació al protocol».