La biblioteca comunal de la Massana passarà properament a ser rebatejada com l’espai Antoni Morell, un acte simbòlic amb què la parròquia vol agrair al seu veí la cessió d’un fons  bibliogràfic composat per 15.000 volums. L’escriptor, que ahir va signar el conveni pel qual feia oficial la donació de la recopilació «de tota una vida», treballa precisament en deixar constància d’aquesta a través de La casa de la memòria, títol que donarà al relat autobiogràfic que actualment l’ocupa. 
 

El cònsol major de la Massana, David Baró, va anunciar ahir –per a sorpresa de l’interessat– la nova denominació de la biblioteca parroquial, que celebrarà en les properes setmanes un acte de commemoració a Antoni Morell com a mostra de reconeixement per la dació «irrevocable» de la «totalitat» de la seva col·lecció al fons bibliogràfic públic. Amb aquesta aportació qualificada pel dirigent massanenc de «gran valor» no només per al poble sinó «pel país en general», la biblioteca passarà a comptar amb una compilació d’aproximadament 30.000 documents.
 

Llibres i manuscrits/ L’òrgan comunal ja ha fet recepció d’uns 5.000 llibres als que l’autor calcula sumar els 10.000 restants en el transcurs del «proper any». Tal com va descriure el mateix Morell, la seva propietat més preuada i que, un cop hagi estat inventariada i organitzada pels tècnics comunals passarà a ser accessible a tothom, està composada per les més variades temàtiques: religió, filosofia i dret són alguns dels àmbits que enriqueixen una col·lecció completada per les obres escrites pel mateix veí d’Escàs. 
 

El fons no consta únicament de llibres. De fet, malgrat que són en bona mesura el bé que ahir ja va passar a titularitat comunal arrel de la firma del conveni, cal també destacar la presència d’un important volum de documents dels què cal emfasitzar en la rellevància històrica per a Andorra. Així, a banda dels gairebé «10.000 a 12.000 llibres» que Morell calcula preservar en les seves prestatgeries, cal també parlar de la cessió de manuscrits com «tot el Politar Andorrà», «correccions de textos», «originals i proves d’impremta» o els mateixos originals de les obres de l’autor, «amb més o menys èxit» que contribueixen a enriquir la cultura del país.
 

«La motivació fonamental per la que he donat part de la meva vida», va explicar l’emissor, es bifurca en la fita de fer «més seguible i consultable» la recopilació a través d’un lloc petit i «no difós», «fàcilment controlable», a més de la voluntat d’evitar que el recull de cultura i documents vitals per a la història andorrana «acabin en un magatzem» o «trepitjats» i sí per contra en les mans de les «futures generacions d’infants i de joves».
 

Amb tot, l’objectiu d’Antoni Morell passa perquè «els llibres serveixin per a recordar com ho fan les fotografies» i en vista que «res del que es fa bé ara, no es perd».