PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

SOS de la FAB pel 3x3

La federació demana a crits patrocinadors i més suport econòmic per mantenir l’activitat de la modalitat

Per EL PERIÒDIC

Oriol Fernàndez, en el partit contra Eslovènia del recent Mundial de Guanzghou.
Oriol Fernàndez, en el partit contra Eslovènia del recent Mundial de Guanzghou. | FIBA
L’aposta de la Federació Andorrana de Bàsquet (FAB) pel 3x3 ha estat clara els últims anys. És el filó que van veure tenint en compte la realitat del país. Des de l’oficialitat d’aquesta modalitat per part de la FIBA els rànquings mundials de les diferents categories sempre han tingut presència del Principat en les primeres places. Des de llavors han pres part en les màximes competicions internacionals, però la capacitat econòmica és molt limitada i davant aquesta circumstància l’ens pensa en renunciar a competicions en no poder assumir-les si no hi ha una injecció monetària a través de patrocinadors.
 
Fa temps que la federació demana aquest suport. Un bon grapat de Mundials i Europeus absoluts i sub-18, tant masculins com femenins, així com Jocs Europeus i Olímpics de la Joventut són els esdeveniments on hi ha hagut presència andorrana els darrers anys. Els rivals sempre han estat de major mida. I tot i així s’hi ha competit. «No hi ha petits països en aquestes cites del màxim nivell internacional; ni tant sols mitjans. Només nosaltres, que ens hem guanyat el respecte i admiració de la gran família basquetbolística» remarca Jaume Tomàs, director tècnic de la FAB, posant èmfasis que hi han estat presents per mèrits propis, «a base de classificar-nos, de guanyar partits i de posar contra les cordes els gegants que ens han anat tocant en aquesta aventura. USA, Rússia, Austràlia, Brasil, Argentina, Xina, Espanya, Indonèsia, Turquia, Eslovènia o Holanda. Hem jugat contra tots i ens hem guanyat el dret de mirar-los a la cara abans i després de cada batalla».
 
L’ens també organitza tornejos, com el classificatori de l’Europeu que va fer-se aquest passat estiu a Escaldes-Engordany i que va tenir la felicitació per part de la FIBA per com es va desenvolupar. Els propers dos anys ha de seguir venint, però també corre perill per la falta de pressupost. «La guerra no es guanya a les trinxeres que és on som nosaltres. La guerra es guanya als despatxos de les zones nobles amb taules ovalades de disseny i amb corbates ajustades que no et deixen ni respirar. I en això, ja no és que no guanyem, és que no sabem ni les regles del joc», denuncia Tomàs, que fa una comparativa a l’esforç que s’està fent amb antecedents esportius de superació: «Som com aquells jamaicans que van participar als Jocs Olímpics d’hivern de Calgary 1988 en la modalitat de bobsleigh. Uns somiadors que ens hem agradat a nosaltres mateixos i que hem confós la valentia amb la inconsciència. Tant s’hi val. Ho lluitarem com invisibles i mirant de ser políticament correctes».
 
Els desplaçaments són cars i per competir-hi els propis protagonistes s’ha de fer càrrec d’algunes despeses. Per exemple, els jugadors de la selecció sub-18 que van quedar quarts a l’europeu de la categoria van haver de pagar-se l’equipatge, i els que acaben de prendre part al Mundial de Guangzhou, a la Xina, «els àpats en un fast food perquè la FAB no pot ni assumir això. Són secrets que no es podien dir però que fer-los públic ens allibera», exemplificant la situació en la que es troben. El programa actual de competicions no el podran assumir si no tenen més suport econòmic. I això vol dir renuncies. «Andorra és molt complicada per a moltes coses però extremadament fàcil per d’altres. Si algú hi creu, l’estem esperant i ja sap on trobar-nos. Si no hi creu ningú, és que no valia la pena. Molt fàcil», sentencia Tomàs.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT