El ministre de Salut, Carles Àlvarez, va presentar ahir el Projecte de llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica amb què, un cop aprovada en el si del Consell General, s’obligarà a tots els professionals sanitaris convencionats amb la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) a completar el document mitjançant el qual el conjunt de metges tindrà accés a la vida mèdica dels seus pacients. El naixement d’aquesta fitxa s’explica per la voluntat de crear «un model integrat d’atenció» però sobretot per establir un «continuum assistencial» amb què millorar en «eficiència».
 

Encara caldrà esperar fins que no s’hagi implantat l’historial clínic compartit; a banda de la tramitació parlamentària caldrà una adaptació tecnològica a què hauran d’adequar-se per força tots els centres i metges que es trobin sota el paraigua públic. La inexistència d’una data per a la implementació definitiva d’aquesta eina que ha de «garantir una assistència segura i apropiada» no va impedir el secretari d’Estat de Salut, Joan Antoni León, desglossar els sis articles que composen la normativa i que també contemplen, d’altra banda i segons va assegurar,  les sancions a què se sotmetrà els metges que puguin «infringir la protecció de dades» que contingui el document, per exemple. 
 

Per tal de garantir que tot el col·lectiu completi la informació després de cada consulta, el Govern, segons va afirmar Àlvarez, no descarta donar incentius per crear «una fórmula més justa» amb la qual, assegura, s’arribarà a un estalvi més endavant.

 

Obtenció d’informació/ El projecte de llei era necessari, tal com va reconéixer León, per omplir «el buit que afecta als drets de la persona envers la seva salut». Així, i entre els punts a destacar, es regula la informació que els metges han de facilitar als malalts per garantir-ne l’autonomia a l’hora de prendre decisions. En aquesta línia, estableix «com s’ha d’exercir el dret a l’autonomia del pacient» a través de legislar el «consentiment informat» i «les voluntats anticipades». Una altra de les fites principals és vetllar per «evitar actuacions fútils». 
 

Amb tot, l’Executiu cerca, primordialment, «preservar el dret a la informació, l’autonomia i la intimitat del  pacient» però també «regular els deures dels assistits i dels professionals vers el sistema sanitari públic.