Els delictes contra la llibertat sexual han augmentat un 14,29% durant aquest exercici –entre el juliol del 2015 i el juny del 2016– respecte l’anterior període, segons les darreres xifres fetes públiques ahir pel Consell Superior de la Justícia durant l’acte d’obertura de l’Any Judicial. En total, el Ministeri Fiscal ha instruït 40 procediments, dels quals 17 obeeixen a abús sexual sense consentiment, sis a agressió sexual constitutiva de violació, cinc a assetjament sexual, cinc a exhibicionisme, quatre a pornografia i tres a agressió sexual. 
 

En nombres absoluts, aquest 14,29% representen cinc causes més en comparació a l’Any Judicial anterior. I concretant per tipus delictiu, incrementen les infraccions penals derivades d’abús sexual sense consentiment, així com les d’agressió sexual constitutiva de violació, assetjament, exhibicionisme i pornografia. Pel que fa a les infraccions penals derivades d’agressió sexual s’han mantingut el mateix nombre de casos. 
 

Els delictes contra la llibertat sexual s’engloben dins de la classificació d’infraccions contra les persones que inclou també delictes contra la vida i la integritat de les persones, contra l’honor, contra la llibertat, contra la intimitat i contra la dignitat. En total aquesta tipologia té un total de 980 procediments, el que representa el 17,28% de la criminalitat, un 0,98% més que l’any anterior (16,30%). És, així, la segona tipologia d’infraccions en termes quantitatius. 

 

3,1% més de delinqüència / El fiscal general, Alfons Alberca, va destacar ahir que l’activitat de la Fiscalia s’ha reduït un 0,93% principalment per la baixada de causes civils. Segons el president de la Batllia, Jaume Tor, aquesta disminució ha permès reduir de 7.000 a 5.000 les execucions pendents. Per contra, les causes penals han augmentat de 4.604 a 4.757, donant lloc a 5.169 infraccions penals, el que representa l’increment del 3,1% de la delinqüència. En aquest període també s’ha observat un increment dels delictes majors i una disminució dels menors. 
 

Pel que fa a la classificació, i tot i disminuir un 5%, els delictes contra el patrimoni –robatoris, furts, apropiacions indegudes, estafes, ús indegut de tarja de crèdit, etcètera–, segueix sent la primera tipologia de la llista amb 1.793 procediments, el que representa el 31,61% del conjunt de la delinqüència. 
 

Per darrera de la falta contra les persones, es troben els delictes contra la societat, en els quals s’inclouen les infraccions contra l’economia, la fe pública, la família, el treball i el medi ambient, amb un total de 909 procediments, el que representa el 16,03% de la criminalitat global. L’any anterior representaven el 12,73%. També han incrementat respecte l’any passat, els delictes derivats de conductes imprudents amb 150 procediments, representant el 2,64% de delinqüència. 
 

Del contrari, disminueixen les faltes contra la salut pública amb un 15,23% del total de crims, respecte els 17,98% de l’any precedent. També els delictes contra la seguretat viària, amb un 4,32% –6,5 l’any anterior–, i els delictes contra l’organització del Principat –contra la constitució, contra la pau, contra la funció pública, etc.–, representant un 4,02% davant del 4,21% anterior. 
 

Demanda d’agilitat / Alberca, juntament amb Tor i el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijoan, i del Tribunal Superior, Enric Casadevall, van insistir en què calen més recursos per tal d’agilitzar, especialment, les causes relacionades amb menors.
 

En aquest sentit, van apuntar que la figura del batlle de família ajudaria a facilitar aquesta feina. Així, el màxim representant de l’acusació pública, va destacar que únicament un 14,29% dels procediments de jurisdicció de menors han estat decidits definitivament. 
 

Per tal de millorar la xifra, Alberca va reiterar que cal «expressar la necessària reflexió a l’entorn de la reforma de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors» amb l’objectiu que es «pugui donar una resposta més àgil i ràpida, així com suficient i adequada a les conductes més greus protagonitzades per joves menors d’edat penal». 

Un any més, els responsables judicials van aprofitar l’acte per demanar més dotació en recursos humans. En aquesta línia, el ministre de Justícia, Xavier Espot, va recordar els esforços que s’han fet darrerament per incorporar «tres fiscals nous en els últims 4-5 anys, tres batlles nous i més magistrats». Una dotació que va assegurar que es tradueix en les «bones xifres estadístiques que avui s’han evidenciat». 

 

30,2 milions decomissats des del 2010/ El fiscal també va posar de manifest que des de l’any 2010 la Justícia ha decomissat per delictes de blanqueig de diners i crim organitzat un total de 30,2 milions d’euros. Segons va informar Alberca, aquesta xifra representa una aportació mitjana al pressupost de l’Estat de 5,7 milions d’euros anuals.

Per tot això, Alfons Alberca va demanar més recursos per poder lluitar contra aquesta criminalitat i en va destacar, en concret, la falta de més policia judicial, agents que agilitzen la tasca. 

Sobrecàrrega de feina amb BPA