PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El 3x3 baixa el teló

La FAB renuncia a seguir tenint activitat en aquesta modalitat pel dèficit econòmic que suposa

Per JOAN JOSEP BLASCO

Partit entre Andorra i Macau de l’últim Mundial, disputat a la ciutat xinesa de Guangzhou.
Partit entre Andorra i Macau de l’últim Mundial, disputat a la ciutat xinesa de Guangzhou. | FIBA
Punt i a part, i potser final, és el que s’escriu en la curta història del bàsquet 3x3 al Principat. La Federació Andorrana de Bàsquet (FAB) pren la decisió de suspendre de forma temporal, tot i que té camí que sigui definitiva, qualsevol tipus d’activitat d’aquesta modalitat. No pot sustentar les despeses que suposa, que han creat un dèficit a l’ens. Les crides realitzades en repetides ocasions per obtenir el suport financer necessari no han tingut resposta.
 
El 3x3 mor d’èxit. Serà així si en dos mesos la situació no es capgira exponencialment. Un gir de 180 graus que a dins la federació es veu més que complicat que es produeixi. «És una suspensió temporal, però crec que serà definitiva. Les expectatives que tinc són zero». Així de segur es mostra Jaume Tomàs, director tècnic de la FAB i un dels principals impulsors d’aquesta modalitat des que es va iniciar al Principat el 2011, veient les possibilitats que permetia per les característiques del país, aportant unes opcions que amb el bàsquet a cinc no són assumibles. «Ho teníem previst des de fa tres mesos, però volíem que acabés l’activitat per donar-ho a conèixer», i aquesta va concloure dimarts amb la final de l’Invitational Tour.
 
Són pràctics i «s’ha de ser realista», perquè el dèficit generat arriba als 50.000 euros, tot i que «el podríem eixugar sense problemes». Hi ha un període de reflexió fins al mes de desembre. Dilluns es coneixeran els esdeveniments internacionals on competirà Andorra el 2017, com els Campionats del Món absoluts a Nantes o els sub-18 de Chengdu (Xina). I a finals d’any, depenent si hi ha patrocinadors o no disposats a aportar la xifra que suposa el programa de 3x3 anualment, d’entre 40.000 i 50.000 euros, es prendrà la decisió definitiva. «Necessitem imperiosament trobar recursos, perquè es tracta d’uns diners que actualment no tenim. Hi ha vàries vies obertes amb patrocinadors privats per tractar de trobar el suport econòmic. S’haurien de confirmar i al desembre prendrem una decisió al respecte».
 
Decisió dura / En aquesta modalitat s’hi havia posat moltes esperances, i per aquest motiu els últims anys la FAB s’havia desviscut per organitzar competicions al país per a que els jugadors nacionals obtinguessin punts de cara als rànquings, on van arribar a ocupar les primeres places mundials. Aquesta circumstància també permetia competir en Mundials i Europeus absoluts i sub-18, tant en categoria masculina com en la femenina: «Vam estar en el lloc oportú en el moment adequat. Té molt mèrit el que després hem aconseguit, anant als tornejos i ser competitius davant grans països. No hem calculat bé l’envergadura que agafava».
 
Van materialitzar un programa de tecnificació, professionalitzant la seva estructura per donar les millors eines als jugadors en la seva preparació i millora tant a nivell individual com en el col·lectiu. Se’n beneficiaven 25, realitzant entrenaments setmanals al Centre Esportiu dels Serradells. Però aquest aspecte queda tallat perquè «s’ha de pagar la pista, entrenadors i un preparador físic, i tot això són uns diners que no podem assumir. No tindrem un projecte de tecnificació per no anar a les competicions». Andorra ha participat els últims anys als grans esdeveniments internacionals en les millors condicions que podien. Actualment, en no poder realitzar una preparació adequada per a l’exigència que es demana, la idea és renunciar a tots: «Anar per anar no hi anirem. Si ho fem és amb garanties, perquè tenim un nivell competitiu i el volem mantenir. Per aconseguir-ho s’ha de treballar amb temps, que és el normal. Hem de ser coherents amb la nostra realitat econòmica».
 
Però les conseqüències no només es produeixen a nivell de seleccions, sinó també en els tornejos que organitzaven al llarg de l’any, que n’eren un bon grapat per tal de promocionar el 3x3 i per a que els participants tinguessin l’oportunitat d’acumular punts de cara als rànquings. «Volem que la gent vingui a jugar a bàsquet, però la majoria dels que hi participen no tenen el perfil per ser seleccionables», assenyala Tomàs, explicant que «tot és un engranatge. Si no tens pensat participar a les competicions internacionals no té sentit fer tornejos al país. Hem de tenir una certa coherència global i si una peça grinyola el funcionament no serà possible».
 
I com que tot són vasos comunicants, el somni olímpic també s’allunya. De cara als Jocs de Tòquio 2020 aquesta modalitat entrarà al programa esportiu «amb tota probabilitat. S’anunciarà a mitjans del mes de juny i estaríem a la cursa per ser-hi, amb mèrits propis», com han fet en la resta de grans competicions. Precisament, un dels elements destacats pel que la FAB apostava de forma clara per 3x3 era per tenir opcions factibles de comptar amb representació als Jocs Olímpics, i més fent-ho via classificació directa, sense invitacions. 
 
Renuncia al Qualifier / L’estiu passat Escaldes-Engordany va acollir per primera vegada al país una fase de classificació per al Campionat d’Europa, amb la plaça Coprínceps com a centre neuràlgic i el pavelló del Prat Gran com alternativa que es va haver d’utilitzar a causa de la pluja. L’organització de l’esdeveniment i el poder de reacció demostrat per la meteorologia va portar al reconeixement de la FIBA.
 
El contracte signat és per tres anys, però a la FAB no compten que es pugui disputar cap edició més perquè no es pot assumir econòmicament, com ja han anunciat al comú escaldenc. «Hi ha un 99,9% de possibilitats que no es faci», afirma Tomàs, perquè «si ens ha de generar més dèficit per falta de recursos no ens ho podem permetre».
 
Cistelles i pistes / El 3x3 requereix una infraestructura especial per al desenvolupament del joc. Els últims anys la FAB ha adquirit material i actualment compta amb tres pistes i quatre cistelles, que de moment estaran a resguard en magatzems. La darrera de les pistes va arribar recentment de Qatar, gràcies a la donació que va realitzar la Fundació de la FIBA als països amb pocs recursos. A més del Principat se’n van beneficiar Uganda, Sri Lanka i Uruguai. Amb tot aquest material caldrà veure que es fa si finalment l’activitat del 3x3 es dóna per finiquitada. La FAB estudiarà totes les opcions possibles. Una d’elles és la venda d’aquests equipaments per ajudar a eixugar el deute.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT