Andorra la Vella
Iniesta i l’ONCA presenten ‘La petita casa de mi mateix’
El disc està integrat per nou obres composades pel músic
L’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) i el músic Eduard Iniesta van presentar ahir el disc La petita casa de mi mateix, integrat per nou obres instrumentals composades i orquestrades per ell mateix i que relaten un viatge per la Mediterrània. Segons va descriure Iniesta, el treball convida a l’oient a «connectar amb les meves cabòries, el meu imaginari, el món portuari», que dóna veu a les diferents cultures que conformen la Mediterrània. «Tothom té una petita casa de sí mateix i aquesta és la meva i la de l’ONCA», va destacar.
Eduard Iniesta també va explicar que les peces estan inspirades en els poemes de Joan Vinyoli i que es tracta d’un treball ideal per escoltar durant la tardor. «És perfecte per gaudir-lo a la vora del foc, quan plou, quan tens temps per dedicar a la música i a l’art», va opinar. Un fet, va afegir, que comença a ser un atreviment per part dels músics «en aquest món de presses».
Per la seva banda, el concertino de l’ONCA, Gerard Claret, va exposar que es tracta d’un disc que «defineix el nostre tarannà, de formació clàssica però amb estils i gèneres diferents». «És un disc que vola, camina», va afegir. El resultat, va remarcar, és un disc que «m’encanta» i que «cada vegada que l’escolto em fa venir ganes de ballar».
La voluntat és que aquesta producció, fruit d’un encàrrec de l’ONCA (entitat formada pel Govern i la Fundació Crèdit Andorrà), pugui tenir continuïtat i per aquest motiu, tal com va posar en relleu Claret, es planteja la possibilitat de fer concerts per presentar el disc. Tant Claret com Iniesta van coincidir en destacar que la sintonia entre els músics ha estat absoluta i que això «reflecteix al disc». Així, van destacar que el disc s’ha enregistrat amb només dues sessions que van tenir lloc durant tot un dia al Teatre Auditori de Sant Cugat.
Aquest és el desè disc d’Eduard Iniesta, en el qual interpreta les seves obres creades per a l’ocasió, amb alguns dels instruments més característics de la cultura mediterrània com el buzuki grec, el tzouras, el saz i el blagamàs. A aquests instruments hi ha afegit també una formació de catorze cordes de l’ONCA juntament amb el conjunt instrumental d’Iniesta: amb Robert Armengol a les percussions clàssiques, Antonio Sánchez a les percussions ètniques i Miguel Ángel Cordero al contrabaix, que són els encarregats de crear l’atmosfera de la Mediterrània a l’escenari.
Eduard Iniesta també va explicar que les peces estan inspirades en els poemes de Joan Vinyoli i que es tracta d’un treball ideal per escoltar durant la tardor. «És perfecte per gaudir-lo a la vora del foc, quan plou, quan tens temps per dedicar a la música i a l’art», va opinar. Un fet, va afegir, que comença a ser un atreviment per part dels músics «en aquest món de presses».
Per la seva banda, el concertino de l’ONCA, Gerard Claret, va exposar que es tracta d’un disc que «defineix el nostre tarannà, de formació clàssica però amb estils i gèneres diferents». «És un disc que vola, camina», va afegir. El resultat, va remarcar, és un disc que «m’encanta» i que «cada vegada que l’escolto em fa venir ganes de ballar».
La voluntat és que aquesta producció, fruit d’un encàrrec de l’ONCA (entitat formada pel Govern i la Fundació Crèdit Andorrà), pugui tenir continuïtat i per aquest motiu, tal com va posar en relleu Claret, es planteja la possibilitat de fer concerts per presentar el disc. Tant Claret com Iniesta van coincidir en destacar que la sintonia entre els músics ha estat absoluta i que això «reflecteix al disc». Així, van destacar que el disc s’ha enregistrat amb només dues sessions que van tenir lloc durant tot un dia al Teatre Auditori de Sant Cugat.
Aquest és el desè disc d’Eduard Iniesta, en el qual interpreta les seves obres creades per a l’ocasió, amb alguns dels instruments més característics de la cultura mediterrània com el buzuki grec, el tzouras, el saz i el blagamàs. A aquests instruments hi ha afegit també una formació de catorze cordes de l’ONCA juntament amb el conjunt instrumental d’Iniesta: amb Robert Armengol a les percussions clàssiques, Antonio Sánchez a les percussions ètniques i Miguel Ángel Cordero al contrabaix, que són els encarregats de crear l’atmosfera de la Mediterrània a l’escenari.