Taüt o urna, és a dir, enterrament o cremació. Una decisió que tothom ha de prendre per escollir de quina manera vol restar un cop abandoni el món dels mortals. Malgrat la tradició cristiana sempre ha proclamat l’enterrament dels devots, amb el pas dels anys l’incineració ha passat per davant i ja arriba fins al 85% dels casos –65% de mitjana– en algunes funeràries del Principat.

«Malgrat trobar-nos en un país al que costen molt els canvis, fa uns sis anys que el percentatge d’incineracions ha augmentat considerablement», van declarar ahir des de la funerària Sixto. Els percentatges demostren un canvi de rumb de la societat andorrana en un tema que, darrerament, ha despertat rebombori després de les polèmiques afirmacions del Vaticà que anunciaven la «prohibició d’escampar les cendres o de guardar-les a casa» reservant-se el dret a «retirar les exèquies».

Diversitat dels productes/ Les opcions d’incineració o enterrament vénen cada cop més marcades per la gran oferta de taüts i urnes. «Tot i que els taüts biodegradables són minoria», afirmen des de Sixto, «en uns anys el nivell de conscienciació  ambiental els situarà en primera posició». A més, les urnes de sorra de platja, sal, marbre o les escultures personalitzades signifiquen alguns dels recipients més característics per allotjar les cendres. Malgrat tot, segons la majoria de les funeràries, «la gent cada vegada es gasta menys diners per aquest servei», pel que cada cop «s’ofereixen productes més ajustats de preu».

Al Principat en particular, aquesta celebració té un gran arrelament i una gran quantitat de gent acudeix cada any per aquestes dates als cementiris –amb l’1 de novembre com a dia de més afluència amb notable diferència.

Els cementiris de Sant Julià i Andorra la Vella presentaven fins ahir una gran quantitat d’ofrenes que denotaven una «gran assistència».