PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Els metges poden objectar per raons ètiques, morals o religioses

La llei crearà el Registre Nacional de Voluntats Anticipades

Per EL PERIÒDIC

Un pacient surt de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell després de ser atès per un professional de la sanitat.
Un pacient surt de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell després de ser atès per un professional de la sanitat. | Àlex Lara
Un professional de la salut (personal mèdic, d’infermeria, sanitari, etcètera)  té dret a al·legar objecció de consciència i «abstenir-se d’acomplir un deure que li sigui imposat per l’ordenament jurídic en relació amb l’assistència o el tractament sanitari del pacient (...) per conviccions morals, ètiques o religioses». L’article 24 del Projecte de llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica estableix aquesta condició «sempre que aquesta abstenció es recolzi en el fet que la conducta a realitzar atempti greument contra les seves conviccions morals, ètiques o religioses». Ara bé, també matisa que «aquest dret es pot exercir sempre que l’accés i la qualitat assistencial de la prestació no puguin resultar-ne perjudicades».

El Projecte de llei, que es va publicar ahir al Butlletí del Consell General, es troba en període d’esmenes fins al 22 de novembre. Quan tots els membres de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient consensuïn el redactat de la llei, es portarà al Parlament perquè sigui votada. Un cop aprovada, la norma entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació, amb algunes excepcions: el reglament de la història clínica compartida i el dret a rebre una segona opinió tindran un termini de sis mesos per desenvolupar-se; en canvi, el Govern tindrà dos anys de marge per desplegar el Reglament de funcionament del Registre Nacional de Voluntats Anticipades, i també dos anys per elaborar el Reglament de creació i funcionament del Comitè d’Ètica de la Investigació.

Voluntats anticipades / L’article 16 del Projecte de llei explica que al document de voluntats anticipades el pacient hi pot expressar «les seves preferències, indicacions o instruccions que s’han de tenir en compte en certes situacions sanitàries, quan ell no estigui en condicions de poder expressar la seva voluntat». Per això, de la llei se’n desprendrà que cal crear el Registre Nacional de Voluntats Anticipades, adscrit al Ministeri de Salut, del qual en depèn el desenvolupament reglamentari. El document s’ha d’adjuntar a la història clínica i el pot redactar qualsevol persona major de 16 anys.

En tot cas, si una persona no disposa del document però ha expressat, en plenes facultats, les seves voluntats i preferències els professionals de la salut ho han de tenir en compte. En tots els casos, si hi ha dubtes, cal consultar el Comitè d’Ètica Assistencial i, si no n’hi ha, al Comitè Nacional de Bioètica.

De fet, arribar al final de la vida amb dignitat i segons la voluntat de la persona malalta és una de les premisses que defensa el text legal. Per exemple, un pacient que agonitza o en estat terminal, «té dret que se li apliquin els mitjans necessaris per pal·liar el sofriment físic o psíquic i viure amb confort els darrers dies, sempre amb una aplicació correcta dels protocols de sedació i tractaments establerts a aquest efecte».

Investigació sobre humans / El Projecte de llei també preveu legislar la investigació sobre subjectes humans. L’article 44 reconeix els drets de les persones que s’ofereixin, voluntàriament, a participar en un projecte de recerca, amb coneixement dels riscos per a la seva salut.

La norma especifica que «tot projecte de recerca que s’iniciï al Principat d’Andorra i que actuï sobre persones l’ha de validar prèviament el Comitè d’Ètica de la Investigació pel que fa als aspectes científics, ètics i metodològics».El funcionament d’aquest Comitè és el que el Govern té dos anys per reglamentar un cop s’aprovi el Projecte de llei al Consell General. H

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT