PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Estrena de l’òpera ‘Una gata metamorfosada en dona’

L’auditori Claror n’acull l’actuació els propers 18 i 19 de novembre

Per Marc Solanes

Cartell publicitari de l’òpera còmica de Jacques Offenbach.
Cartell publicitari de l’òpera còmica de Jacques Offenbach. | El Periòdic
L’opera lírica La gata metamorfosada en dona s’estrenarà a l’auditori Claror els propers 19 i 20 de novembre. L’opereta còmica de Jacques Offenbach s’estrena per primera vegada al Principat amb quatre solistes, un piano i un arranjament per a quintet de corda –estrenat per primera vegada– encapçalat pel director de l’Orquestra de Cambra del País Valencià, Daniel Abad, i cinc músics més. 
 
Originalitat guionística / L’obra, que ha estat molt poc representada dins del món de l’òpera, explica la història d’en Guido (tenor, representat per Jordi Casanova), un misantrop antisocial que queda totalment arruïnat arran de la mort del seu pare. Aquest viu acompanyat de la majordoma, la Marianne (soprano lírica, encarnada per la directora general i artística, Joanina Salvador) i de la seva gata, quan un dia se li apareix un gurú hindú que, a través d’un amulet, assegura poder convertir l’animal en una dona. El protagonista decideix fer realitat el desig, el que comporta un seguit de situacions d’allò més rocambolesques, que mesclen l’enamorament, la gelosia entre les dues dones i els comportaments estrambòtics d’una dona que no ha oblidat els deixos de gata.
 
L’obra té un punt molt característic de lleugera lluita reivindicativa, que reclama la igualtat de gènere a través d’un guió d’allò més estrambòtic. A diferència de la majoria d’obres operístiques (on la dona té un rol secundari i més aviat sumís), el personatge de la gata representa l’empoderament d’una dona que trenca amb els esquemes tradicionals en una representació amb un punt marcadament feminista però sota la disfressa d’una obra còmica.
 
Caràcter folklòric / Pel que fa als aspectes tècnics del guió, la seva directora, Joanina Salvador, en va destacar «el manteniment dels cants originals en francès» però amb la «traducció dels diàlegs al català». Això es deu al fet que, segons Salvador, «l’òpera lírica té un caràcter marcadament folklòric, pel que es necessària la traducció a la llengua de l’indret on es representa» per aconseguir «la transmissió  més acurada possible al públic sense perdre cap detall».
 
L’òpera és adequada per a tot tipus de públic –petits i grans–, per tractar-se d’un guió senzill, divertit i amè –tan sols una hora de durada. L’entrada té un preu de 17 euros per als menors d’edat i per als posseïdors del Carnet Jove, la Targeta Magna, els amics de l’Associació Andorra Lírica.

Comenta aquest article

PUBLICITAT