La nena mimada de l’economia andorrana a través de l’Acord Duaner perilla en superar aquest darrer el quart de segle. Així ho creuen els agricultors i ramaders del país i ho expressen públicament per tal de pressionar al Govern per a la manutenció del títol d’«excel·lència» del tabac. La tendència –o més aviat intenció– internacional és cap a la lluita contra aquest producte nociu. Però això encara queda a anys llum i, fins que no passi, la pagesia andorrana espera seguir gaudint de les preferències i la vista grossa que des de fora s’ha fet, els darrers 26 anys, a través de l’Acord Duaner. La seva pèrdua, plantejada darrerament arrel del procés d’atansament a la Unió Europea (UE) voldria dir posar «en joc les nostres explotacions, el conjunt del sector agrari i l’economia del país». 
 

El «reconeixement» d’«activitat centenària» de què gaudeix el tabac  ha de perpetuar-se malgrat la hipotètica entrada al mercat de 500 milions de persones de què es configura Europa, creu el sector ramader. I tenen clars els motius. El primordial: és «la base de l’economia general del país, donat que és el sector que més ha aportat i aporta al pressupost de l’Estat i, per tant, al seu desenvolupament i creixement», defensen.
 

Hi ha altres motius. «L’extrema climatologia andorrana», juntament amb «la complexa geografia del país», amb les seves característiques pendents, impossibiliten la majoria dels cultius. I, els que s’hi poden plantar, «eleven molt els costos de producció» i, consegüentment, limiten l’activitat del sector primari. Que el tabac en sigui, a Andorra, la principal font d’ingrès, no és, reconeixen des de l’àmbit, la seva «bona adaptació» a les característiques «edafoclimàtiques». Unes «circumstàncies històriques concretes» així com l’«entorn polític-econòmic de reconeixement» de què gaudeix és el què li dóna el títol de miss a través d’«un marc d’actuació mitjançant l’acord d’unió duanera signat el 28 de juny de 1990». Si, assolida la trentena, s’esfuma aquest acord, s’esfondrarà amb ell el sector clau de l’agricultura d’Andorra, creu l’APRA. H