Andorra la Vella
Konijnenbelt, Brandt i Woolard, guanyadors del Ramon Llull
L’esdeveniment honora a les persones que promocionen la llengua i la cultura catalana
El director del festival d’arts de carrer Spoffin Festival, Alfred Konijnenbelt, la filòloga i traductora alemanya Kirsten Brandt i l’antropòloga lingüística nord-americana Kathryn Woolard són els guanyadors de la cinquena edició del Premi Internacional Ramon Llull que ahir es van lliurar a l’Auditori Nacional. L’esdeveniment té l’objectiu d’honorar les persones o institucions que promocionen la llengua i la cultura catalanes fora dels seus països d’origen. El director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro, va expressar la seva «satisfacció» davant del format actual dels premis i va remarcar que són una «oportunitat perquè es conegui de primera mà la realitat andorrana», així com per «estrènyer vincles».
Woolard va ser guardonada amb el premi Internacional Ramon Llull, un reconeixement a la seva trajectòria de divulgació de la llengua i la cultura catalana arreu del món a través dels seus estudis sociolingüístics. L’antropòloga va assegurar que per ella és «un gran honor» rebre el premi «especialment a Andorra», on va tornar 40 anys després de l’última vegada.
Woolard ha estudiat la vida lingüística a Catalunya, concretament a Barcelona, des dels anys 70 i durant tres dècades motivada «per la singularitat del català» i per «la seva fortalesa». Segons va exposar la nord-americana, a través dels seus estudis va observar que durant els anys setanta els joves castellanoparlants tenien problemes de comprensió del català. A finals dels 80, en canvi, va poder constatar que les dificultats de comprensió havien desaparegut i que l’únic que els impedia comunicar-se en català era la vergonya o la por de parlar-lo malament. El 2007, Woolard va evidenciar que aquesta «por o vergonya» també havia quedat en segon pla i el fet de parlar català era sinònim «d’elegància» i de «tenir la ment oberta, de maduresa i de cosmopolita».
Així mateix, l’antropòloga va posar en relleu que actualment el català ha guanyant un volum important de parlants arreu del món.
Per la seva banda, Kirsten Brandt va rebre el Premi Ramon Llull de Traducció Literària per la seva traducció a l’alemany d’Incerta glòria, de Joan Sales. Brandt es va mostrar «molt orgullosa» de rebre el reconeixement, malgrat apuntar que «és estrany perquè els traductors fem sempre d’intermediaris» entre l’autor i el lector i «som invisibles». I de fet, va afegir, «som conscients que ha de ser així, perquè això vol dir que fem bé la nostra feina». Amb tot, va agrair el premi «perquè fa una mica menys invisible la nostra feina».
Finalment, el premi Ramon Llull a la Promoció Internacional de la Creació Catalana va ser per Konijnenbelt, com a director del festival d’arts de carrer Spoffin Festival que se celebra anualment a la ciutat holandesa d’Amersfoort i que des dels seus inicis ha mostrat un gran interès per les arts de carrer de Catalunya. Així ho demostren les 20 companyies i grups catalans que ha programat al llarg dels seus anys de vida i el fet que l’any que ve hi ha prevista l’actuació d’entre set i deu companyies catalanes.
Konijnenbelt va afirmar que és tracta d’un guardó «especial» perquè les arts de carrer sovint són reconegudes com «un art menor» i gràcies al premi es demostra «la importància real» que tenen aquestes propostes que a més, va remarcar, per a molta gent és la única manera possible de gaudir de l’art.
A l’acte de lliurament dels premis hi van assistir la ministra de Cultura, Olga Gelabert; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila; el segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni; el director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano; el director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro, i el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Miquel Strubell.
Woolard va ser guardonada amb el premi Internacional Ramon Llull, un reconeixement a la seva trajectòria de divulgació de la llengua i la cultura catalana arreu del món a través dels seus estudis sociolingüístics. L’antropòloga va assegurar que per ella és «un gran honor» rebre el premi «especialment a Andorra», on va tornar 40 anys després de l’última vegada.
Woolard ha estudiat la vida lingüística a Catalunya, concretament a Barcelona, des dels anys 70 i durant tres dècades motivada «per la singularitat del català» i per «la seva fortalesa». Segons va exposar la nord-americana, a través dels seus estudis va observar que durant els anys setanta els joves castellanoparlants tenien problemes de comprensió del català. A finals dels 80, en canvi, va poder constatar que les dificultats de comprensió havien desaparegut i que l’únic que els impedia comunicar-se en català era la vergonya o la por de parlar-lo malament. El 2007, Woolard va evidenciar que aquesta «por o vergonya» també havia quedat en segon pla i el fet de parlar català era sinònim «d’elegància» i de «tenir la ment oberta, de maduresa i de cosmopolita».
Així mateix, l’antropòloga va posar en relleu que actualment el català ha guanyant un volum important de parlants arreu del món.
Per la seva banda, Kirsten Brandt va rebre el Premi Ramon Llull de Traducció Literària per la seva traducció a l’alemany d’Incerta glòria, de Joan Sales. Brandt es va mostrar «molt orgullosa» de rebre el reconeixement, malgrat apuntar que «és estrany perquè els traductors fem sempre d’intermediaris» entre l’autor i el lector i «som invisibles». I de fet, va afegir, «som conscients que ha de ser així, perquè això vol dir que fem bé la nostra feina». Amb tot, va agrair el premi «perquè fa una mica menys invisible la nostra feina».
Finalment, el premi Ramon Llull a la Promoció Internacional de la Creació Catalana va ser per Konijnenbelt, com a director del festival d’arts de carrer Spoffin Festival que se celebra anualment a la ciutat holandesa d’Amersfoort i que des dels seus inicis ha mostrat un gran interès per les arts de carrer de Catalunya. Així ho demostren les 20 companyies i grups catalans que ha programat al llarg dels seus anys de vida i el fet que l’any que ve hi ha prevista l’actuació d’entre set i deu companyies catalanes.
Konijnenbelt va afirmar que és tracta d’un guardó «especial» perquè les arts de carrer sovint són reconegudes com «un art menor» i gràcies al premi es demostra «la importància real» que tenen aquestes propostes que a més, va remarcar, per a molta gent és la única manera possible de gaudir de l’art.
A l’acte de lliurament dels premis hi van assistir la ministra de Cultura, Olga Gelabert; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila; el segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni; el director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano; el director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro, i el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Miquel Strubell.