El president del Col·legi de Psicòlegs d’Andorra, Òscar Fernández, assegura que els problemes en salut mental «aniran a més», aquest fet afectarà Andorra i «els països occidentals». L’Organització Mundial de la Salut (OMS) corrobora aquest augment i per  posar-hi remei ha elaborat un pla d’actuació fins l’any 2020. 
 

Fernández considera que el Principat també ha de treballar en aquest àmbit, i aprofitant el «període de reforma sanitària que tenim actualment, s’haurien de fer canvis en Salut Mental per treballar més en la prevenció, el tractament i la cronicitat». Perquè «hem de tenir clar que avui és un problema però que encara serà més important en un futur». 

 

La prevenció / Fernández creu que l’aspecte principal que cal millorar al país és la prevenció i la detecció precoç de trastorns de salut mental. «Aquest és un eix sobre el que hi ha molta feina a fer». Tot i això, el president del col·legi matisa que ja s’està començant a «fer coses. Doncs derivat del Pla Nacional de Salut i de les proves que ja es venien fent anteriors, hi ha iniciatives de prevenció i detecció precoç, però a nivell psicològic hi ha un camp de millora molt important».

Una actuació de prevenció, segons Fernández, podria ser la incidència en l’educació en els termes «d’acceptació del propi cos i de les emocions respecte els altres. Quan parlem de trastorns lligats a la salut mental, és tant ampli que podem estar parlant de trastorns de l’estat d’ànim, de la personalitat, alimentaris, etc».

El president del col·legi assegura que tots aquests trastorns tenen un vessant «que si s’ha treballat des de la infantesa, amb una feina de preparació, és molt més fàcil que aquests no es desenvolupin i que si ho fan, la reconducció sigui més fàcil de fer». 
 

Fernández destaca que des del col·legi «estem molt predisposats a aplicar millores, però és una qüestió on s’han d’implicar més actors, com el col·lectiu de metges o l’àrea de Salut Mental del SAAS». Fernández també puntualitza que amb l’hospital «ja estem començant a treballar i a establir línies d’actuació comunes, però encara podem fer més coses, i si ho fem sota el paraigua del Ministeri de Salut les línies poden tenir més succés». 

 

Afectació a l’economia / Fernández remarca que un altre àmbit que cal tenir present és el tractament de les situacions «ja detectades dels trastorns i la cronicitat, perquè hi ha tot un aspecte de trastorns mentals que s’acaben cronificant».  Aquest fet influeix en l’àmbit sanitari del país, «ja no només a nivell de salut, sinó també en relació a l’impacte que això té en l’economia i en els pressupostos de sanitat, perquè si el trastorn es cronifica el tractament i els diners que cal destinar per fer-hi front augmenten», afegeix Fernández.