PUBLICITAT

Manresa

Triomf agònic al Nou Congost i el somni continua

La personalitat per refer-se als mals moments i el joc coral manté el MoraBanc en la zona de privilegi

Per El Periòdic

Andric amb la pilota envoltat per Shermadini, Burjanadze, Navarro i Jelínek, ahir al Nou Congost.
Andric amb la pilota envoltat per Shermadini, Burjanadze, Navarro i Jelínek, ahir al Nou Congost. | ACB Photo / J. Franch
L’equip de la terra on Joan Peñarroya va aprendre gairebé tot el que sap de bàsquet, l’ICL Manresa, va complicar molt la vida al BC MoraBanc Andorra ahir en el darrer partit de la jornada 8 de la Lliga Endesa, però sabent patir, amb agonia i suspens fins la darrera dècima de segon, sense deixar-se anar en els moments difícils, el conjunt tricolor va sobreviure a tot per aconseguir la primera victòria de la temporada a domicili i també per mantenir el somni d’estar a les posicions de privilegi. 
 
Només Barça, Reial Madrid, Tenerife i València estan per davant. Això acaba de començar, però cinc victòries i dues derrotes de balanç engresquen al més pessimista. També els recursos en atac. Burjanadze, Nacho Martín, Navarro, Albicy, Shermadini i Jelínek van superar els deu punts. Walker es va quedar en nou. Hi ha recursos en atac, joc coral, talent... Qualsevol tricolor pot fer mal. Pocs equips poden presumir d’això.
 
El Manresa, disfressat de cuer, poc va tenir a veure amb el que diu la classificació. La carta de presentació del MoraBanc van ser dos triples, de Jelínek i Albicy. Amb tot, els locals, tous en defensa, van agafar-se al parquet perquè podia haver estat pitjor. L’equip de Peñarroya va arribar a dominar per 11-19, es mostrava molt segur de 6,75 –7 de 16 va fer als primers deu minuts– i encomanat a l’omnipresent Nacho Martín i al sempre productiu Burjanadze, va acabar el primer quart 23-29.
 
El ritme anotador no s’aturaria al segon periode. L’escena, però, va canviar de cop. El MoraBanc va desdibuixar-se, acumulant pèrdues i concedint tirs fàcils. Això li va costar un parcial de 12-0 contra un Manresa que volia a qualsevol preu estrenar el caseller de triomfs davant els seus. 33-29, primer avantatge local. Més de dos minuts van trigar els tricolors en anotar, amb dos llirues de Navarro que iniciaven un estira-i-arronsa que faria recuperar l’avantatge perdut tot just abans del descans.
 
A la safata de Cakarun va replicar Burjanadze, Aranitovic va anotar de tres i Navarro el va imitar... Després van arribar dues bones defenses, una esmaixada de Shermadini i un tir de mitja distància d’Schreiner i amb un nou parcial de 0-7, el MoraBanc passava a dominar 38-41 que es va desenvolupar d’una manera equitativa fins que va arribar la pausa.
 
El tercer quart va ser poc menys que una tortura. Cakarun va anotar un 2+1 que va servir de trampolí per a que Trapani es fes l’amo i senyor del parquet durant una bona estona. Va ser l’avantsala tres minuts d’allau local, amb el públic encomanat a ell, en què va caure un parcial de12-0 que feia pujar el 65-56 amb un triple d’Aranitovic (minut 28).
 
Va ser tocar fons i reaccionar de manera fulminant. Walker, erràtic fins llavors, va clavar un triple, Burjanadze un altre i de nou el nord-americà un tercer consecutiu. Entremig, tres bones defenses que van provocar l’errada d’un Manresa en aquells moments molt superior a la pintura –al tercer quart va capturar deu rebots, cinc dels quals van ser ofensius– i Stevic va culminar un parcial de 0-11 per capgirar la truita de nou (65-67).
 
L’últim quart deparava una batalla vibrant. Així va ser. Un amunt, un avall. Contínuament. Fins que entrat el penúltim minut va arribar el show time d’Albicy. Assistència a Shermadini amb canyo inclòs quan anaven 87-86 i penetració amb 2+1 per deixar un 87-91 a falta d’un minut. La victòria estava a la butxaca però Shermadini a la pintura i Jelínek des del tir lliure no van saber rematar la feina. L’agonia va durar fins el final.

Comenta aquest article

PUBLICITAT