La victòria del BC MoraBanc Andorra el diumenge passat al Nou Congost va deixar un balanç de cinc victòries i dues derrotes que signifiquen igualar el millor inici de l’equip tricolor en la seva història a la Lliga Endesa. Només en la temporada 1993-1994 s’havia aconseguit aquest bagatge; l’equip que llavors dirigia Edu Torres va acabar en la cinquena posició, la mateixa que ocupen ara Peñarroya i companyia.
 

Oliver Stevic té un perquè per a aquesta gran dinàmica. Un decàleg d’algú amb experiència que ha jugat al llarg de la seva carrera en set països diferents. El iugoslau és un d’aquells jugadors que s’ha guanyat l’etiqueta de líder, tot i que els capitans siguin David Navarro i Thomas Schreiner. Un dels que fomenten vestidor, a banda de fer números notables al parquet. El seu caràcter va ser decisiu perquè aterrés al Principat, després de ser un dels culpables de què el Fuenlabrada fes la campanya passada una de les millors de la seva història –vuitè lloc i classificació per al play-off– amb un equip a priori per patir a la zona baixa. Així doncs, es tracta d’una veu respectada al club i més que autoritzada per fer judicis.
 

Stevic apunta a cinc claus per explicar els bons números. La primera, l’adaptació: «A excepció d’Shreiner, Shermadini i Burjanadze, tots estem entrenant des del primer dia de la pretemporada i això és important per entendre la filosofia de l’entrenador». La segona, la salut: «No hem tingut lesions. La meva és l’única de l’equip fins ara». La tercera, el treball: «Hem fet una bona pretemporada», amb entrenaments forts des del primer dia que, tard o d’hora –com en aquesta ocasió– donen els seus fruits. La quarta, el bon feeling que es respira al vestidor: «Hem tingut química entre els jugadors i passem moltes estones junts per construir-la». I per últim, la unió: «A tots els clubs, cada temporada hi ha moments bons i dolents. Estar junts sempre ajuda».
 

Tot això i el «magnífic ambient» que es respira en els partits al Poliesportiu, està convertint el MoraBanc en la revelació de la Lliga Endesa, prenent el relleu d’aquell Fuenlabrada al qual Stevic va ser un pes pesant dins el vestidor.
 

La traducció en xifres / La barreja entre aquest decàleg i el talent ha esdevingut en què el MoraBanc estigui entre els millors equips de l’elit del bàsquet espanyol en diversos apartats, tant individuals com col·lectius. És el segon millor equip en valoració amb 100,43 punts per partit que només supera el Reial Madrid; el quart millor equip en atac, amb una mitjana de 84,86 punts per partit; el que menys temps utilitza durant les possessions amb una mitja de 15,7 segons aproximadament; el que més faltes personals rep amb 24,43 per partit; el quart millor en tirs lliures, amb un 80% d’encert; el segon en esmaixades que demostren el potencial a la pintura de la mà d’un Shermadini que marca les diferèncis com a quart millor en valoració –17,9 per partit– amb 13 punts i 6 rebots de mitjana; i el cinquè millor en assistències, amb Albicy de líder de l’ACB amb una mitja de 7 per partit.
 

Però els set primers partits també delaten alguns defectes, principalment en defensa. És el segon equip que més punts rep amb 84,14, només superat pel Fuenlabrada; està a mitja taula en el capítol de rebots –setè en els defensius i onzè en els ofensius– però té 235 rebots a favor i 240 en contra; i és el quart equip que menys faltes comet, demostrant certa blanor tot i que és el líder en recuperacions a nivell d’equip, com Albicy ho és a l’individual.

 

«La Copa queda lluny» / Tal inici fa inevitable que l’aficionat pensi en la Copa, però Stevic deixar clar que allò «queda molt lluny encara». S’apropen, però, tres partits que el iugoslau veu claus per apropar-se més a Vitòria: el pròxim, a casa contra l’Obradoiro, abans de visitar les pistes de Fuenlabrada i Estudiantes.


«AIXÀS: EL JOC D'AQUEST EQUIP ENGANXA»