Molts pensaran: per fi. Ja ha sortit a la llum el nou número de Portella, una revista especial formada per un col·lectiu, sense caps, amb uns continguts diferents, originals, que agraden. L’onzè que s’edita des que va sortir a la llum al 2010 i que va començar sent semestral per acabar sent anyal. D’aquí tanta expectació per presentar la nova obra.
 

En aquest 2016, a més, ha iniciat una nova etapa. Han marxat fins a cinc integrants i o es deixava morir aquest bonic projecte, o es buscaven relleus que han estat part activa  dels nous continguts.
 

Aquesta tardor es presenta amb 100 pàgines exactes –si no comptem la tapa i la contraportada– i amb el dossier central temàtitzat en la música actual. «És un tema que a Andorra fa pensar molt. No l’havíem tocat mai i valia la pena aprofundir. Parlem de bandes i estils, principalment, de música actual: hardcore, punk, flamenc, sales de concert... Música cent per cent popular», argumenta el redactor Txema Díaz-Torrent.
 

La presentació del número 11 es va realitzar ahir al teatre Comunal. En la línia dels continguts, es va sortir dels tòpics. No va ser una presentació de xarrera. Ni molt menys. Va ser un petit discurs per donar pas a un concert d’alguns dels grups que surten al CD amb catorze temes que es regala amb la compra d’un exemplar. Madretomasa, Quim Salvat, Blau d’Àngel, Komanem i Blue Tonics van marcar el ritme de l’acte.
 

Si ens endinsem en el contingut de la revista, podrem trobar nous col·laboradors o plumilles de gran caixet, és el cas de Vicenç Villatoro, Maria Barbal, Maria Cucurull, Imma Tomàs o Pere Ballart.
 

Entre els temes, hi ha des del que parla de l’escultura en pedres, un homenatge als centenaris Cervantes, Llull i Shakespeare amb el llibre com a fil conductor –que també dedicarà una conferència pròximament–, els trenta anys de Pedra de tartera, les tankes andorranes d’Estellés o l’agenda Col·lectiu Laboratori 376, un reportatge basat en vuit artistes que intervenen a diferents museus d’Andorra sense atacar estereotips de gènere.
 

Descoberta ja la temàtica del nou volum, no entrarem ara en més detalls perque seria com explicar el final d’una pel·lícula sense veure-la;  és hora d’endinsar-se en una revista que segons Díaz-Torrent «vull pensar que és una bona feina». Vostès jutjaran.