La història, l’economia i la configuració del paisatge de la parròquia d’Escaldes-Engordany és el motiu de l’exposició Dues viles i un territori que des d’ahir es pot visitar a la sala d’exposicions temporals del Centre d’Art de la parròquia (CAEE), segons informa l’agència ANA. Un recull de fotografies a través del qual es pot copsar el poble d’Engordany a la solana i Escaldes a l’obaga, separats pel rius Valira d’Orient i Valira del Nord. A banda, el Madriu cap al sud-oest i els diferents ponts que travessen els rius.
 

Les imatges mostren el nucli de Les Caldes i el creixement posterior d’Engordany que va assumir el paper de nucli principal de la població a partir de la reconstrucció de l’església de Sant Pere Màrtir (o l’antiga església de Santa Maria). Habitants menestrals, teixidors i paraires van participar en el creixement de la població a partir de principis del segle XX. Mentre, Engordany, el primer nucli habitat de la parròquia, va ser sostingut durant dècades per l’agricultura amb famílies propietàries de terres de sembrada. 
 

Les propietats agrícoles més extenses i els prats de dall d’Engolasters o la desaparició de l’antic poble del Fener –ensorrat per una esllavissada– són altres elements d’interès de l’exposició. Carles Sánchez, responsable de l’arxiu històric, ha fet referència a la concepció de l’exposició a partir d’un arxiu fotogràfic que es trobava limitat amb imatges dels anys 80. A partir de la col·laboració de l’Arxiu Nacional, es va poder comptar amb el material per al disseny de l’exposició. 
 

A les imatges es poden copsar també l’explotació de la terra com a principal motor econòmic, els esdeveniments, les festes, les danses, els enterraments... La reconversió d’Escaldes, amb el naixement de la parròquia i el creixement del sector de l’hoteleria o la crisi de l’economia tradicional, se situa amb la construcció de l’estació hidroelèctrica i la concessió per arranjar les carreteres d’un país que havia de traspassar cap a la modernitat. 
 

Va ser en aquest moment quan Escaldes va créixer en direcció a Andorra la Vella, com a pionera a plantejar casetes per atendre els turistes. O el bar Burgos, un dels primers establiments en posar cadires al carrer. La darrera imatge de l’exposició, feta en color, tanca un cicle i una època, i dóna la benvinguda a un temps de visitants i comerços.