El ple de l’Ajuntament de la Seu ha aprovat aquest dilluns una moció del grup municipal de la CUP a través de la qual la ciutat expressa el seu suport al regidor de Vic Joan Coma, investigat per la Fiscalia de l’Estat espanyol per un presumpte «delicte d’incitació a la sedició». La proposta va rebre el suport de Convergència i ERC, mentre que Compromís va abstenir-se.
 

El text manifesta la solidaritat vers el regidor vigatà «i tots els càrrecs públics encausats per defensar la declaració del 9-N o per actuar en conseqüència amb aquesta declaració». A més a més, s’hi denuncia «l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que fa un ús partidista de les institucions judicials i emet judicis polítics contra representants electes per impulsar processos democràtics».
 

La moció demana «refermar el compromís de l’Ajuntament urgellenc amb el dret democràtic del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur» i acorda enviar una carta de protesta demanant al TSJC i al Tribunal Suprem que s’arxivi la causa oberta contra Joan Coma i la resta d’imputats. El text es farà arribar al president de la Generalitat de Catalunya, al president del Govern espanyol, als afectats, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a les entitats pel Pacte local pel Dret a Decidir, a l’Assemblea Nacional Catalana, a Òmnium Cultural i a l’Associació de Municipis per la Independència.
 

Convergència va abstenir-se en la votació del punt cinquè de la moció, referent al fet de penjar la bandera estelada al balcó de l’Ajuntament de la Seu en cas que es produeixi «la detenció de Joan Coma o de qualsevol altre càrrec electe imputat per la defensa de la Declaració del 9-N». L’equip de govern considera que la façana del consistori «no és el lloc més idoni per aquest tipus de manifestacions, ni tampoc es pot omplir de missatges de tot tipus».

 

Posicionament dels grups / Tant Convergència com ERC van coincidir a destacar les dificultats judicials que estan trobant les propostes democràtiques vinculades amb el procés català, i van reivindicar la separació de poders. Per la seva banda, Compromís, tot i puntualitzar que «no agrada a ningú la judicialització de la política», va alertar sobre la fina línia de la desobediència vers la llei.