PUBLICITAT

Un any sense perdre

L’FC Andorra es fa fort a la Borda Mateu i suma dotze mesos sense conèixer la derrota al Principat

Els jugadors tricolors celebren el segon gol contra l’Avià a la Borda Mateu.
Els jugadors tricolors celebren el segon gol contra l’Avià a la Borda Mateu. | J.J.B.
Per optar a acomplir els objectius és bàsic per a qualsevol equip assegurar els punts a casa. I l’FC Andorra ho està aconseguint. La temporada passada per assegurar la permanència i fins i tot lluitar per cotes més elevades al tram final, i en aquesta per tenir opcions de ser líders i ser un dels clars aspirants a l’ascens a la Tercera Divisió. Els tricolors compleixen un any sencer sense conèixer la derrota a la Borda Mateu, una xifra que cap conjunt de la Primera Catalana ha aconseguit els darrers dotze mesos.
 
El comptador va iniciar-se el 21 de novembre del 2015. Aquell dia visitava el Principat el CF Lloret. La meteorologia no acompanyava gens, i el joc tampoc va fer-ho, ja que va ser el pitjor partit de la temporada de l’FC Andorra, perdent per 1-2. Aquell dia res va sortir bé i el gol de Ludo al darrer minut només va maquillar el marcador. Però aquell matx va servir, per les circumstàncies viscudes, com a punt d’inflexió. «Vam tocar fons. Va ser un partit bastant dolent per part nostra. A partir d’aquell moment el vestidor es va conjurar que no podia tornar a passar i va significar un canvi de dinàmica total que hem pogut mantenir fins ara», assenyala el capità, Sebas Gómez.
 
I tant que va significar un canvi de tendència, perquè des de llavors la Borda Mateu ha acollit disset partits, tretze dels quals han acabat amb victòria local i quatre amb empat. El curs passat es van sumar nou triomfs i tres igualades, i aquesta campanya el balanç és de quatre guanyats i un empatat. Només s’han escapat dos punts. Amb Justo Ruiz a la banqueta i després amb Emili Vicente la dinàmica és la mateixa quan es juga a casa. Hi ha diversos motius que expliquen aquesta excel·lent dinàmica. «La Borda Mateu té una de les millors gespes de tota la Primera Catalana. Els contraris no estan gens habituats a trobar-se amb un camp amb una superfície en tan bon estat i quan arriben aquí no saben quina mena de partit plantejar, perquè per les dimensions no és tan fàcil tancar-se ni fer les basculacions», assenyala Sebas, que veu bàsic aquest curs seguir amb la dinàmica actual per mantenir les aspiracions d’ascens: «Hem de tenir la constància que a casa no podem perdre punts, i que els hem de sumar de tres en tres. Com a local hem de treure’n el màxim perquè fer-ho fora és molt complicat».
 
Després de deixar Aixovall i d’estar de forma transitòria a l’inici de la campanya anterior a l’Estadi Nacional, l’arribada al terreny de Santa Coloma va ser clau. Les característiques de la Borda Mateu han estat decisives per desenvolupar un joc que aporta resultats. «El nostre és un camp gran, no com la majoria que ens trobem, on amb qualsevol rebuig et pots plantar a l’àrea contrària. Aquest fet fa que el rival pateixi, perquè és més difícil pressionar i donar-li continuïtat a mida que passen els minuts, perquè han de córrer molt més i això desgasta», exposa Marc Ferré, destacant la qualitat del terreny de joc, sobretot comparant-lo amb altres quan juguen fora: «La gespa es nota molt i una passada rassa arriba en molt bones condicions. En altres camps ens hem arribat a trobar forats». Amb la dinàmica que s’arrossega i només pel fet de jugar com a locals «sortim amb bastanta confiança al camp i ens atrevim a fer més coses, perquè les sensacions són diferents a casa que a fora. Tenim les dimensions molt ben agafades i portem el partit al nostre terreny, on ens interessa». Tot aquest seguit de circumstàncies són «detalls que marquen la diferència si els partits estan competits». 
 
Des de la porteria es veu tot igual. Ferran Pol, que també és un dels artífexs de la ratxa dels últims dotze mesos, valora que «ens hem habituat molt bé a les dimensions i el tipus de gespa. Aquest últim any hem fet bons partits a casa. Jugar davant la teva gent també ajuda». Per complir objectius, «no podem ser irregulars si volem mantenir-nos a dalt i hem d’assegurar tots els punts possibles». A més del terreny de joc, també és destacable l’ambient que es viu al vestidor. «El més important és la unitat de l’equip, perquè som com una família. Això ens permet fer-nos forts i encara que ens marquin un gol creiem amb fermesa en la remuntada», remarca Ludo. Les característiques del camp van al seu favor. «Ens beneficia tenir aquesta gespa i les dimensions. Físicament es nota i a les segones parts ens permet ser superiors» per guanyar els enfrontaments, perquè «a casa hem d’aconseguir el màxim de punts possibles».
PUBLICITAT