PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El Dakar tindrà el recorregut més dur des que es fa a Sud-amèrica

Altitud, temperatures extremes, etapes extenses i dunes són els principals obstacles per a equips i pilots

Per JOAN JOSEP BLASCO

Marc Coma va presentar ahir a París el recorregut que ha dissenyat per a la pròxima edició.
Marc Coma va presentar ahir a París el recorregut que ha dissenyat per a la pròxima edició. | Reuters / Jacky Naegelen
Que es vagin preparant pilots, mecànics i tot el personal dels equips, perquè el Ral·li Dakar de l’any vinent serà el més dur dels que s’han disputat fins el moment en terres sud-americanes. Així ho van anunciar ahir en la presentació del recorregut a París. Sorra, dunes, clima extrem i alçada seran els principals inconvenients que es trobaran en les dues setmanes de competició.
 
Són prop de 9.000 quilòmetres de recorregut, dels quals 4.000 cronometrats, entre carreteres, pistes i dunes que transcorre per tres països: Paraguai, Argentina i Bolívia. Són 316 els vehicles participants en diferents categories i 59 les nacionalitats representades, entre elles l’andorrana. Entre avui i demà tot els vehicles, més de 600, embarquen al port de le Havre direcció a Sud-amèrica després de passar les verificacions tècniques. En aquesta edició Bolívia tindrà un paper més destacat en l’itinerari i per primer cop travessarà el seu altiplà. Serà un Dakar extrem, amb grans canvis de temperatura i etapes amb un quilometratge important, algunes d’elles desenvolupades a més de 3.500 metres d’altitud, arribant fins al 5.000, el que exigirà el màxim a pilots i màquines a causa de la manca d’oxigen. No podran comptar amb l’assistència del GPS, que otorgarà a la navegació i a la tasca dels copilots una rellevància especial.
 
Asunción alberga la sortida i en la segona etapa, a la regió del Chaco, hauran de patir temperatures que superaran els quaranta graus. A partir de la tercera la navegació començarà a cobrar importància i hauran de superar un pas de muntanya a 5.000 m. L’endemà comencen els llargs recorreguts diaris, dunes i navegació exigent. L’especial més llarga serà al sisè dia, amb 527 km, i on des de l’organització ja avisen que alguns pilots la conclouran de nit, i altres no l’arribaran a acabar. La jornada següent serà la de descans. Un cop amb les forces recuperades no tindran assistència mecànica perquè encaren la primera part de l’etapa marató i després viuran l’itinerari més llarg en només una jornada, de 977 km entre Salta i Chilecito, el que significa l’etapa més extensa del ral·li des del 2004, amb el vuitanta per cent del traçat fora pista. A partir d’aquí ja afronten el tram final de la prova, amb trialeres i per acabar les dunes de San Juan i la serralada de Còrdova abans de concloure a Buenos Aires.
 
Marc Coma, director esportiu de la prova i màxim responsable del recorregut, admet que «estem davant el Dakar més dur celebrat a Sud-amèrica. Hem introduït novetats a nivell de navegació per tornar a portar la carrera al lloc que ha de tenir en la seva filosofia». Aquesta vegada «l’objectiu era fer la cursa impredictible, tant per la limitació de la navegació, la recerca de terrenys més desconeguts i una gestió de les etapes més complexa amb trams cronometrats més llargs». 
 
Qui va ser el gran rival en motos de l’ara director esportiu de la prova, Cyril Despres, destaca després de conèixer l’itinerari que «m’ha sorprès veure tants quilòmetres a Bolívia. No m’havia plantejat etapes de 500 km ni un dia amb quasi mil. Crec que Marc Coma, que va ser un rival molt dur, ara que està de l’altre costat, de l’organització, ha marcat el seu segell al ral·li. Els dos estem enamorats d’aquest ral·li i creiem que ha de ser la prova més dura del món».

Precisament l’experiència en competició comporta aquest traçat per mantenir el prestigi de la prova: «Coneix el Dakar, sap que és important que no sigui un esprint ni un ral·li normal. Ha de ser un ral·li-raid, i sap el que ha hagut de fer per competir-hi». L’alçada serà decisiva, per aquest motiu «estem entrenant per preparar-nos per tenir la visió i l’oxigenació per no perdre molta activitat física en alçada. Però faci el que faci no sóc bolivià, sóc un francès que viu a Andorra a 1.500 m, no a 3.000».
PUBLICITAT