L’economia de la regió de l’Alt Pirineu i Aran va créixer un 2,6% l’any 2015, segons les dades que van fer-se públiques a l’Anuari Econòmic Comarcal, editat cada any per CatalunyaCaixa. Tanmateix, la xifra presenta determinats contrastos ja que el creixement va estar molt focalitzat en les comarques amb més pes del sector turístic, com són la Val d’Aran i la Cerdanya, mentre que l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà van registrar creixements més moderats. L’Alta Ribagorça, al seu torn, va tenir una tendència lleugerament negativa.
 

Per sectors, els serveis van empènyer novament l’economia pirinenca amb un creixement del 4,3%, una dada important tenint en compte que el sector terciari representa el 57,9% de l’activitat de la regió. Per contra, la indústria va tenir un modest augment del 0,4% (lluny de la mitjana catalana del 2,7%), a causa de la lleugera davallada de les produccions energètiques. El mateix va passar amb la construcció (0,2%), mentre que l’agricultura i la ramaderia van tornar a retrocedir (-0,6%). Per pes econòmic, la indústria representa el 29% de l’activitat de l’Alt Pirineu, la construcció el 5,5% i, el sector primari, només el 3,2%.

Concretament, l’Aran va ser la cinquena comarca on més va augmentar el PIB l’any passat (4,8%), només superada per Osona (6%), la Ribera d’Ebre (5,8%), la Garrotxa (4,9%) i el Baix Llobregat (4,8%). Entre les deu millors comarques també hi apareixen el Moianès (4,8%), el Vallès Oriental (4,6%), el Vallès Occidental (4,4%), el Gironès i el Baix Ebre (4,3%).
 

Per la seva part, la Cerdanya ocupa la dotzena posició del conjunt de Catalunya, amb un creixement també per sobre de la mitjana (4%). Entre les quinze millors comarques de l’any passat també hi figura el Berguedà (3,7%)

 

Catalunya central, líder / El creixement de l’Alt Pirineu durant el 2015 se situa vuit dècimes per sota de la mitjana catalana que, finalment, va ser del 3,4%. Per regions, el millor comportament el va registrar la Catalunya Central (4,3%), seguida de les Terres de l’Ebre (4,9) i les comarques de Girona (3,8). H